El santuari de Monti-sion

Al llarg del camí que puja a Monti-sion, hi havia set pilars de pedra d'estil gòtic, del segle XV, amb els relleus dels Set Goigs de la Mare de Déu en una cara i els Set Dolors en l'altra. Només en resten cinc, alguns molt deteriorats o fora de l'emplaçament primitiu. Segons la Dra. Maria Barceló, els goigs de Monti-sion «constitueixen l'únic conjunt, i no complet, que roman en peu encara que molt erosionat. En el protocol notarial de Miquel Mataró de 1497 ja n'hi ha referències... Actualment el seu estat de conservació és certament llastimós. com més aviat millor, cal posar-hi remei».

La fundació del santuari data de l'any 1498, dedicat a la Mare de Déu de Monti-sion. La primitiva construcció gòtica fou objecte de reformes importants al llarg del segle XVIII, que afectaren pel que fa a l'església, les capelles, la sagristia i l'ornamentació.

L’any 1530, a Monti-sion s’instal·là el col·legi de Gramàtica. S'hi ensenyava gramàtica llatina amb la finalitat de poder ingressar a l'Estudi General Lul·lià, posteriorment Universitat Literària. Era regit per clergues i dotat pels jurats del regne de Mallorca i, a partir del segle XVIII, per l'ajuntament de Porreres. Es clausurà el 1835, a partir de les modificacions de l'ensenyament. Entre 1850-55 hi hagué una comunitat de missioners, dirigida per monsenyor Cabrera. Des d'aleshores la custòdia del santuari restà en mans d'un donat. En 1892 hi hagué noves obres de restauració.

El santuari de Monti-sion es troba al cim del puig homònim, de 245 m d'altitud, que fa part del massís de Randa, concretament a la serra de sa Mesquida. Una escala de 24 graons condueix des de l'exterior al portal forà del santuari, obert en una façana orientada a llevant. El claustre és porticat i de planta pentagonal irregular, cosa única a Mallorca; en el centre del pati hi ha un regruix de perímetre quadrangular que configura una esplanada que marca l'aljub o cisterna; enmig en destaca un coll de cisterna de secció hexagonal, amb una pica i el corresponent bastiment, de ferro. El lateral est del claustre mostra set arc rodons; el lateral nord en presenta sis; el costat nord-oest, el més petit, només té dos arcs; el lateral oest en té sis més i el sud tanca el conjunt amb set arcs més.

El temple se situa a l'ala nord, i presenta una façana amb portal de llinda; el cos superior mostra un rosetó i tres obertures de mig punt, amb un coronament consistent en una espadanya. L'interior és de nau única, de planta rectangular, amb dos trams i presbiteri i amb dues capelles laterals per costat. La coberta és de volta de creueria. El presbiteri s'aixeca damunt tres graons i el retaule major consta d'un cambril amb quatre graons per costat amb un retaulet neogòtic inserit en un arc rodó ample, que conté una imatge de la Mare de Déu de Monti-sion, una talla de marbre; davall la imatge, podem veure l'escut de Porreres. A la sagristia es conserva una Mare de Déu sagrari, esculpida al final del segle XV o al començament del XVI, per Gabriel Mòger, que degué presidir el retaule major del segon temple parroquial.

L'antiga aula de gramàtica es conserva al lateral de ponent, a l'esquerra si miram la façana de l'església. Té un portal de llinda i, en la sobrellinda, l'escut de Porreres i, a la vora, el relleu d'un tinter i un quadern amb la inscripció Dilicit Dñs portas Sion dil. Dñs portas studiosorum. L'interior és una estança rectangular, amb coberta de volta de canó, amb tres arcs amb pilastres llises i pedrissos adossats a la paret.

En el nord-oest, entre l'església i l'aula, hi ha un arc apuntat, que actualment acull el bar i la casa dels donats.

"A part del santuari, la importància del puig radicava en la seva escola, almenys a partir del principi del segle XVI. Malgrat que no disposam de gaires notícies referides a la vila com a centre executor de funcions culturals, en aquells anys sí que sabem que la Universitat de Porreres (s’entengui Ajuntament) mantenia l’escola i els jurats gaudien del dret de nomenar mestre així com d’assenyalar l’assignació i pagar-la.

L’any 1483 el rei Ferran el Catòlic aprovava l’establiment de l’Estudi General a la Ciutat de Mallorca. A la part forana, a més d’alguns convents de la Ciutat, sorgiren escoles de gramàtica llatina com a centres d’estudis previs per accedir a l’Estudi General. Aquestes escoles foren la de Randa, la del puig d’Inca i la de Monti-sion de Porreres.

Tot l’ensenyament de l’Estudi General era dictat en llatí, la llengua científica i de cultura. Per això, i també com a preparació humanística, era necessari cursar els estudis de gramàtica llatina. Així doncs, els estudis verificats en aquestes tres escoles servien per poder accedir a l’ensenyament superior.

El que no se sap amb certesa és la data d’inauguració de l’escola porrerenca. Això no obstant, consten proves certes que a mitjan segle XVI l’escola es trobava en un moment d’esplendor i que el nombre d’estudiants era considerable.

Santuari i escola varen discórrer de manera paral·lela durant segles. L’església, de factura gòtica, s’anà vestint de retaules i decorant al gust dels temps, mentre que la devoció per la Mare de Déu augmentava a tota la contrada. Alhora, el prestigi de l’escola traspassava els límits de la vila.

Ara bé, entrat el segle XIX i davant els canvis esdevinguts en l’àmbit de l’ensenyament a Mallorca (clausura de la Universitat Literària, sorgiment de l’Institut Balear...) i en l’àmbit polític i eclesiàstic (desamortització, exclaustració...), l’escola de Monti-sion amb prou feines va sobreviure fins al 1853.

Així i tot, cap el 1850, Monti-sion acollí l’experiència missionera encapçalada per mossèn Francesc Ignasi Cabrera i Aguilar, la qual durà pocs anys. El santuari més aviat quedà abandonat. Foren temps dissortats perquè a més l’Estat, seguint les pautes desamortitzadores, el 1859 va treure a subhasta pública les terres que durant anys havien format part del patrimoni del santuari. Només quedaren fora de venda l’antic edifici de l’escola, la capella i unes poques dependències del santuari, així com les terres del seu voltant més immediat, que tot just abastaven una extensió aproximada de dues quarterades.

Una altra fase en la vida de Monti-sion, en aquesta ocasió força sortada, coincidí amb l’estada a Porreres com a rector de Pere Joan Campins, que més tard seria bisbe de Mallorca. El bisbe Campins emprengué la restauració de Monti-sion encomanant la direcció de les obres al mestre Bartomeu Ferrà, home de reconeguda fama en l’art de la construcció. Les obres començaren el 1892.

Al llarg del segle XX han estat diverses les intervencions fetes a Monti-sion per reformar i adaptar el santuari als temps moderns. Cal recordar l’actuació del rector Gabriel Adrover, home d’empenta que propicià la nova carretera, la instal·lació d’electricitat, d’aigua corrent i moltes altres millores.

Avui, el santuari porrerenc, amb la seva esplèndida vista sobre bona part del sud i llevant de Mallorca, és un lloc d’acollida per als devots de la Mare de Déu i també per a aquells que volen gaudir d’un espai tranquil amb ressò del passat. Per a tots els porrencs i porrerenques, constitueix un símbol d’identitat."

Maria Barceló Crespí

3_n
7_n
DSCF4172
DSCF4180
DSCF4204
DSCF4207
DSCF4215
DSCF4222
monti
Monti-sion
Monti-sion 1954
Monti-sion-7
Monti-sion-8
01/13 
start stop bwd fwd