CONJUNT DE TAULELLS CERÀMICS DE RETOLACIÓ URBANA DEL SEGLE XIX
Els taulells ceràmics de retolació urbana de Porreres, es remunten a l’any 1863 ca, en que es començà la retolació a tot Mallorca.
Uns anys abans, la Real Ordre de 19 de desembre de 1856, ja feia menció a les normes per donar nom als carrers, però sembla que no s’aplicà fins uns anys més tard.
El 24 de febrer de 1860, una nova ordre regulava les normes que havia de seguir dita retolació. Entre d’altres, considerava que els carrers havien de tenir el mateix nom en tot el seu traçat i que havien de canviar de nom quan tenien un angle recte. Això suposà un canvi important pel que fa als topònims urbans. Fins aleshores, un mateix carrer podia rebre distints noms segons el tram. Una prova d’aquest fet, és el padró municipal de 1822, al que apareixen travesses i carrers amb noms, avui dia desapareguts, que possiblement no eren més que part del que avui consideram un sol carrer. En són exemples el carrer de las Vanadoras, la travesia den Marimonet o el dels Pajesos.
La nova normativa també regulava que no es poguessin duplicar els noms de carrer a excepció dels que feien referència d’una banda a places i, de l’altra a carrers o en aquells que feien referència a edificis religiosos.
L’article 20 de la dita ordre, deia que era obligatori que els rètols fossin de ceràmica i les despeses havien de córrer a càrrec dels ajuntaments. No així els petits de les cases que anaven a càrrec dels propietaris de les cases.
El 1863, davant el fet que molts municipis encara no havien començat el procés, una nova circular recordava l’obligació de retolar i numerar amb rajoles, amenaçant de multar als ajuntaments en cas de no fer-ho. L’abril d’aquest any es començaren a retolar els carrers i la numeració d’edificis de Palma i de tota la província segons l’ordre disposada el 24 de febrer de 1860.
A Ciutat sembla que es decidí que es faria una retolació definitiva amb plaques de marbre, però que fins que aquestes no estassin llestes, es retolaria amb rajoles blanques de lletres blaves, tal com era ordenat. El 8 juny de 1864 sembla que s’hauria finalitzat la seva col·locació.
En aquest moment es castellanitzaren els noms de carrers posat que l’article 17 de la normativa deia que “debe procederse á conservar los nombres de sabor y dialecto provincial ó á castellanizarlos según las circunstancias, claro es que al buen gusto y tacto de los encargados queda encomendado el acierto en cada ocasión” . Això no obstant, molts noms foren traduïts incorrectament, sense conservar els noms de “sabor y dialecto provincial”, sinó que en ocasions la traducció resulta ben poc encertada.
Tot i que les antigues rajoles valencianes, blanques de lletres blaves, estan obsoletes com a plaques de carrer i numeració de les cases, s’ha considerat que són elements d’alt valor històric i patrimonial. És per aquest motiu que s’han inclòs en el present catàleg. D’altra banda, la seva permanència, ha permès situar alguns topònims urbans que de no ser així hagués resultat molt difícil.
Al carrer Major es conservava un taulell que indicava:
PORRERAS
PART. DE MANACOR
PROV. DE LAS
BALEARES
S’ha de dir que en molts casos l’estat d’aquests taulells ceràmics està en molt males condicions, alguns han estat erosionats per l’acció humana, per tal d’evitar la confusió. Altres han quedat davall les plaques modernes i en el pitjors dels casos, sota el referit de les cases. Per tot això, que les poques que queden encara són més significatives.
Tots ells s’han considerat com a conjunt patrimonial, ja que es remeten a un sòl encàrrec i a una mateixa acció. El conjunt queda format pels següents elements:
- PLAZUELA DE LA YGLÉSIA I
- PLAZUELA DE LA YGLÉSIA II
- CALLE DEL CUARTEL
- CALLE FLORIDA I
- CALLE FLORIDA II
- CALLE DEL CALL I
- CALLE DEL CALL II
- CALLE DE LA ESCUELA
- CALLE DE LUIS
- CALLE DE FELIU
- CALLE BORRON
- CALLE TEJA
- CALLE PASAGE
- CALLE DEL VIEJO
- CALLE DE LA DONCELLA
Simple Picture Slideshow:
Could not find folder /homepages/43/d357875198/htdocs/porrerestv/images/instalacions/retolacio
La manca de documentació a l’Arxiu Municipal de Porreres de documentació anterior al 1869, no ens permet saber quina fàbrica valenciana fou l’encarregada de realitzar els taulells.