S’ALQUERIA BLANCA

Possessions alqueria

Possessió situada entre Son Redó i Son Gornals. Casat de dues plantes amb estructures adossades.

La primera referència documental que s’ha pogut trobar és la datada el 13 de setembre de 1292, quan Guillem Cortès i la seva muller Dolça venien a Bernat Sabet la tercera part de S’Alqueria Blanca, tenguda sota domini directe del rei a delme i setzena, i tasca pagadora als hereus de mestre Joan de Verí, ardiaca de Mallorca ja difunt, i per altra part Pere Salomó rebia un cens d’11 quarters de forment. Aquesta tercera part el dit Cortès l’adquirí de Bernat Orell, batle de Porreres, a instància de creditors i, era de Joan Salmater; el preu fou 18 lliures menys 12 diners, salvats els drets i fadiga. S’assenyalen com a confrontants l’honor de Bernat de Verí, alqueria de Pere Gotmar, alqueria de Ferrer Vaquer, honor de Pere Huguet, honor del ciutadà Guillem Morantic, i honor de Guillem de Valls. El 1295 Bernat Sabet i la seva muller Saura venien a Simó Vaquer aquella tercera de S’Alqueria Blanca per 23 lliures. A partir de principis del segle XVI trobam dues propietats anomenades amb el nom d’Alqueria Blanca: una dels Barceló que en el segle XVIII passà a ser Son Rafalasso i una altra segregada de la primera el 1531. Aquesta darrera fins el 545 va pertànyer als Vaquer i després a les famílies Mulet i Escarrer successivament, conservant fins a l’actualitat el nom de S’Alqueria Blanca. Als Estims de 1576 era propietat de Francesc Mulet i s’avaluava en 795 lliures. El 1596 Francesc Mulet capbrevava una possessió o rafal, en alou reial i a vintè de lluïsme que confrontava amb el camí de Felanitx, amb la possessió d’Antoni Barceló (Son Rafalasso), terra dita Binicapús i amb diverses parcel·les. Als Estims de 1685 es valorava en 2.600 lliures i pertanyia al ja anomenat Nicolau Mulet. Des d’aquesta data fins a l’any 1693 se n’havien establit o venut 23 quarterades i mitja a diferents particulars porrerencs. El 1729 Jaume Mulet, fill i hereu de Francesc Mulet i Joana Anna De Haro i nét de Nicolau Mulet, féu inventari de les cases. Confrontava amb cases i rafal de S’Alqueria Blanca dels hereus de Rafel Barceló, Rafalasso, diverses peces de terra, terra dita Sa Punta, camí reial que va de Porreres a Felanitx, rafal es Pou Salat i altres peces de terra. La distribució de les cases era: entrant al primer porxo un aposento a mà dreta, un altre a mà esquerra i la cuina; al segon porxo la salera, cambra de la sala que tenia una finestra mirant al camí de Felanitx; segona cambra del replà de l’escala; estable del molí; pallissa i estable. La posada de la vila estava al carrer de la Boca de l’Infern. El 1790 era de Jaume Mulet i estava valorada en 1.470 lliures. El 1880 Mateu Mulet i Escarrer tenia S’Alqueria Blanca de Son Veny, amb una extensió de 66 quarterades, 34 de les quals eren dedicades a blat i ordi, 4 a figueral, 9 a vinya i 19 eren de garriga. L’any 1916 passà per herència a Maria, Margalida, Bàrbara i Isabel Maria Mulet i Verdera. Fins fa pocs anys estava en mans de la família de Can Matevet, pel matrimoni de Margalida Mulet i Verdera amb Mateu Escarrer i Sitjar. El 1942 era de Bartomeu Escarrer Mulet i tenia una extensió de 33 hectàrees. El 1994 estava dividida en dues porcions, una de 42 ha propietat de Bartomeu Escarrer Mulet i l’altra de 10 ha. de la seva germana Joana Aina, any en que fou venuda als nous propietaris.


 

SON AMAT

Possessions amat

Petita possessió situada entre Son Drago i Son Cadell, llinda amb Bellviure, Son Drago i son Porquer. Casa de dues plantes i doble vessant.

A l’època medieval va pertànyer successivament a les famílies Agost i Amat, que també posseïen Son Cota i Son Drago. El 1582 s’estimaven les cases de la sort Salada de Pere Amat en 730 lliures. L’any 1611 era propietat de Pere Ballester i el 1685 era de Joan Ballester, vermell, i era avaluada en 800 lliures. El 1942 constava com a propietari Joan Roig Barceló amb una extensió de 12 hectàrees, dedicades al conreu d’ametler, cereals, garrover i garriga. Segons consta al títol patrimonial de Miquel Roig del 1789, el 1551 Miquel Agost havia venut a Pere Amat la seva possessió qui la deixà en herència a Pere Ballester el 1598. El 1696 l’heretaven Miquel i Joana Ballester. Aquesta darrera la deixà a Pere Mora qui la va vendre a Miquel Roig el 1781. El 1789 la possessió tenia cases i 17 quarterades entre camp, vinya i garriga i estava sota el domini directe de la cavalleria dels Monjos. Confrontava amb Son Cota d’Antoni Ferrandell, amb terres comunes de la vila de Porreres, amb Son Porquer de Nicolau d’Orlandis i d’altra amb terres dels hereus de Joan Mesquida i amb terres d’Antoni Julià, Lluc.


 

SON ARTIGUES

Possessions artigues1

Situada entre Son Romeguera, Son Rasca i els límits de Felanitx.

El 1385 Bernat Doms, donzell, Dalmau de Santiscle i la seva muller Antònia venien a Mateu Nicolau, habitant de Sant Joan de Sineu, la seva alqueria que fou de Pere Riera, difunt el qual estava obligada a pagar 13, 5 quarteres de formen anuals a Arnau Burgues per la festa de Sant Pera i Sant Feliu a l’era de la dita alqueria. Els seus confronts eren la possessió de Pere Mora, possessió de Jaume Huguet, possessió de Macià Vaquer, possessió d’en Padrina que fou d’en Barceló i l’alqueria del mateix Bernat Doms. El preu fou de 140 lliures. El 1542 Miquel i Antoni Artigues, fills i hereus en iguals proporcions d’Antoni Artigues de Porreres, feien inventari dels béns d’aquest, entre els quals hi havia una possessió a Porreres, la qual el dit Miquel Artigues pretenia que li pertanyés en virtut de fideïcomís disposat pel seu avi Jaume Artigues. El casat estava format per: cambra on morí el difunt anomenada la botiga; menjador; cambra on jeia la muller del dit difunt, celler, cuina, casa del molí i estable. També s’anomenen diversos sementers, la tanca llarga, una altra tanca dita del Vaix, confrontant amb la possessió de Pere Maimó i sembrada de forment, una rota de la pleta sembrada d’ordi; una altra rota de la pleta sembrada de forment; Lo Clos del Velar sembrat d’ordi i un corral de faves; Lo Clos nou de la Era sembrat de xeixa i de tot tipus de llegum. La seva posada estava situada al carrer Nou. El 1576 s’estimaven les cases i terres d’Antoni Artigues s’estimaven en 5.000 lliures. Aquest morí l’any 1619, passant Son Artigues als descendents del matrimoni format per la seva filla Margalida i Gabriel Mesquida d’Alcoraia. La néta d’aquest matrimoni Margalida es casà amb Gabriel Oliver de Sant Jordi, passant la seva possessió a la seva filla Joana Anna i després als fill d’aquesta Jaume Sampol. En els Estims de 1685 era de Joana Aina Oliver de Sant Jordi i Mesquida, muller de Narcís Sampol, doctor en drets. Estava juntament amb bona part de Son Romeguera sota la jurisdicció i domini directe de la cavalleria dels Doms, en mans del senyor de la possessió de Son Oms, Berenguer Doms. A mitjan segle XVIII pertanyia als jesuïtes; fou expropiada i no fou venuda fins l’any 1808 a Antoni Planas. Els jesuïtes tornaren a adquirir Son Artigues el 1831. Aquesta possessió fou l’última de Porreres que resultà desamortitzada l’any 1835 com a conseqüència de les lleis de Mendizábal, amb una extensió de 145,39 ha, 136 de les quals es dedicaven a cultius de secà i 8,5 de garriga. El 1836 en comprà la major part Lluís de San Simón, propietari de Son Romeguera. El 1880 la part més grossa que restava del seu establiment pocs anys després de la desamortització, pertanyia a Joan Planes Balou, produïa una renda anual de 564 pessetes i tenia una extensió de 26 quarterades, 3 d’elles dedicades a cereals, 2 a figueres i 21 a vinya. Una altra parcel·la de 12 quarterades, dedicades a vinya, amb una renda anual de 335 pessetes i que pertanyia a Margalida Ignàsia Mora i Barceló, de Son Gornals. El 1942 n’era propietari Enric Sureda Roig, amb una extensió de 24 hectàrees, dedicades fonamentalment al conreu de cereals. L’empresa Son Artigues Gran l’any 1994 tenia la part més extensa de Son Artigues, amb una superfície aproximada de 31 ha.


 

BANYERES

Possessions banyeres1

Situada vora Son Mas, Es Colomer i el terme de Montuïri.

Es pot identificar amb l’alqueria Lluc de l’època musulmana, el 1245 Garcia Urtiz venia per 2.000 sous malgoresos a Ferrer de Banyeres l’alqueria Lluc, en la porció de la Seu de Mallorca, tenguda en nom d’Alemany de Sadoa. Aquest l’havia rebuda per donació de Nunyo Sanç el 1233. El 1315 Guillem Nadal, Guillem Gurici i Jaume Ciges, beneficiats de la Seu de Mallorca i procuradors dels aniversaris de la mateixa per una part i Pere Nét, ciutadà, d’altra part reconeixien una transacció d’un hort que el dit Pere Nét posseïa en una porció de l’alqueria de Banyeres situada a la parròquia de Porreres a la que hi constava una clàusula sobre l’empriu d’aigua. El 1465 Guillem Desmàs, ciutadà com a procurador de la seva mare Caterina, establia en emfiteusi a Bernat Joan, ciutadà, l’alqueria anomenada Banyeres amb un hort i empriu de les aigües. Els seus confronts eren l’honor del mateix establidor, la possessió el difunt Guillem Feliu, l’alqueria Benifet i el rafal de S’Olivar. El 1468 consta com a propietari de Banyeres Andreu Gelabert. El 1649 Andreu Gelabert de Banyeres establia el matrimoni entre el seu fill Andreu i Montserrada, filla de Bartomeu Barceló. Li feia donació de la seva possessió de Banyeres amb la condició que durant la seva vida i la de la seva mare haurien de viure, habitar i treballar-hi tots junts. El 1693 l’hort de Banyeres era propietat d’Andreu Gelabert i estava valorat en 2.600 lliures, El 1709 Sebastià Gelabert i el seu germà Guillem, vicari de Porreres, capbrevaren la seva possessió de Banyeres. Sebastià era l’hereu propietari i Guillem era usufructuari del seu pare Andreu Gelabert. Confrontava amb terres dels establidors de Son Manera, diverses parcel·les que foren de Banyeres, hort de Ferrer de Comelles; hort del dit Guillem Gelabert, síquies, marges i carreró del pou; possessió de Son Mas de Francesca Fullana vídua de Joan Antoni de Comelles i possessió des colomer, en altre temps de pertinences de Banyeres. El 1790 les cases i la major part de la possessió de Banyeres eren de Margalida Gelabert i estaven avaluades en 884 lliures. El 1880 era d’Antoni Gelabert Escarrer i la seva extensió era de 43 quarterades. El 1942 havia passat a mans de Jaume Sitjar Servera i tenia una extensió de 35 hectàrees amb un hort de 1,5 hectàrees i una part de garriga.



SA BASTIDA

Possessions bastida1

Possessió situada entre Es Riquers i Pèrola.

Possessió que llinda amb Es Riquers, Es Tast, Son Valls i el terme de Llucmajor. Sembla correspondre a l'indret de Pudix citat a la Remembrança de Nunyo Sanç. El 1358 Macià Mesquida donava en establiment l’alqueria de Sa Bastida a Antoni Mesquida de Porreres, en alou propi reservant-se el cens anual de 10 quarteres de blat. El 1428 Pere Font de Muro reconeixia haver rebut de Bernat Mesquida i Pere Nicolau de Porreres 400 lliures de quitació de 32 lliures censals que gravaven sobre l’alqueria dita La Bastida que el dit Bernat Mesquida posseïa a Porreres. El 1578 era de Gabriel Mesquida i la tenia en alou propi avalunat-se les seves cases i terres en 3.500 lliures. Andreu Coll, notari, adquirí la possessió el 1642 per 3.500 lliures. El 1651, Gabriel Coll, canonge de la Seu, l’arrendava per 4 anys a Llorenç Bover de Porreres. Entre els diversos pactes consta que Gabriel Coll cedia a Llorenç les següents parts de la casa: la cambra dels graners, celler, cambra del pastor, cuina i altra cambra al costat de la cuina. El canonge es reservava la cambra alta, la sala, la capella i la cambra capella vella. El 1653 la comprà el mercader Joan Baptista Sunyer. El 1685 era estimada en 6.000 lliures i el propietari era Jaume Sunyer, donzell. El 1659 Joan Baptista Sunyer llogava per quatre anys la possessió a Joan Morlà de Porreres. Joan Morlà havia de conrar la possessió a quatre sementers; el darrer any havia de tornar els gorets que va rebre (60 quarterades); el senyor li donava per llavor 15 quarteres de civada, 20 de blat, 10 d’ordi i 5 de xeixa totes porgades. Aquestes li serien retribuïdes a la fi de l’arrendament; li cedia 38 sagalls, 29 sagallaes, 6 bocs grossos, 6 primals, 201 cabres, 30 toïssos , 14 anyelles, 63 ovelles, 1 mula, 4 bous i 5 vaques amb 3 vedells; havia de cuidar les bardisses, bancal i sestador de la possessió; com a habitació se li atorgava la planta baixa de la possessió manco la cambra nova i la capella. Joan Baptista Sunyer es reservava les vinyes existents, la planta noble, la cambra nova i la capella de la planta baixa de les cases de la possessió. Els béns dels Sunyer passarien a la família Montis. Fèlix Francesc de Montis, originari de Sardenya, es casà amb Paula Sunyer Saliner i fixà la seva residència a Mallorca el 1667. Antoni de Montis i Alvarez fou el primer marquès de La Bastida (1782).



SON BATLET

Possessions batlet1

Confronta amb Son Mora, Son Calderó i Son Mainou.

Es tracta d’una escissió de Son Mora des Salmaters. Apareix documentada el 1685 la possessió de Son Mora Batlet dels hereus de Sebastià Mora estimada en 1.000 lliures. És provada la procedència car en document de venda d’una quarterada de terra el 1689, s’indica que es tracta d’una quarterada de terra en el lloc dit Son Mora Batlet, òlim des Salmaters. El 1726 pertanyia a Miquel Mora i confrontava amb el camí de Son Morlà i amb el de Porreres a Manacor. S’hi trobaven cases, amb molí de sang i alambins i era dedicada a vinyes, conreu de cereals i lleguminoses. Els Mora, Batlet, tenien la casa pairal al carrer d’en Veiet. El 1765 el prevere Miquel Barceló i Valls, capbrevà la possessió dita Son Mora Batlet de 26 quarterades de terra, vinya i garriga, com hereu del seu cosí germà Miquel Mora, Batlet, mort el 1764. El 1777 Gabriel Mora, fill de Miquel, capbrevà la possessió de Son Mora Batlet amb les seves cases que tenia una extensió de 25 quarterades. La posseïa com a hereu universal i fideïcomissari de Francina Mora, donzella i per la defunció del seu germà Miquel Mora, prevere. El 1784 era dels germans Gabriel Mora i Pere Lluc Mora i era avaluada en 1.000 lliures. El 1880 n’era la propietària Àngela Bonet Bennàsser, tenia una extensió de 34 quarterades, proporcionava una renda de 668 pessetes i estava dedicada al conreu de cereals, figueres, ametlers, vinya, garriga i pinar. La línia masculina dels Mora de Son Batlet s’extingí a finals del segle XIX, passant, per via matrimonial, als Barceló de Ca s’Apotecari Gran.


 

ES BAULENES

Possessions baulenes1

Possessió situada entre Son Vallets i Son Lluís.

El 1292 Pere Ferrandis i la seva muller Saura venien a Miró de Palau el dret a rebre delme i tasca, domini, propietat, lluïsme i fadiga del rafal Baulenes que confrontava amb el rafal dels Gomeles, rafal Maimona i alqueria dels Cloquers (Son Cota). El 1514 Tomàs Nicolau, prevere beneficiat a l’església de Santa Eulàlia de Ciutat i un dels hereus de Pere Nicolau de Porreres, reconeixia que el notari de Ciutat, Antoni Miquel Morro, li havia entregat 60 lliures per redimir 6 lliures de forment censal que calia pagar per la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes d’agost, les quals estaven obligats a pagar Jaume i Andreu Nicolau, pare i fill respectivament. Aquest cens gravava sobre el rafal anomenat d’Es Baulenes, establit pel dit Tomàs als referits pare i fill. El notari Morro havia contret l’obligació de satisfer les 6 lliures per haver adquirit Es Sequials. En els Estims de 1578 Andreu Nicolau tenia les cases i terres de la seva possessió Es Baulenes estimades en 1.150 lliures. Mentre que uns cents anys després, a l’estimació dels béns de Porreres del 1685, consta que la possessió era d’Antoni Mora, Garamet i estava avaluada en 1.800 lliures. El 1790 era de l’heretat de Gabriel Coll i Mora, i pertanyia a l’heretat de la seva família materna. Estava avaluada en 1.800 lliures. El 1856 passà a Antoni Sitjar de Son Vaquer, hereu de Gabriel Coll. El 1880 era propietat de Catalina Sitjar de Son Vaquer i Coll, esposa de Jaume Sitjar dels Monjos i Cortey, i la seva renda s’avaluava en 1.900 pessetes, tenia una extensió de 160 quarterades distribuïdes de la següent manera: 62,5% de garriga, 37,5% de cereals, a més de 500 ametlers, 50 figueres i 30 garrovers. Confrontava amb Es Tast, Es Moreis, Son Verdera i Son Vallets. Un fill d’aquest matrimoni Jaume Sitjar i Sitjar, l’heretà l’any 1904, rebent-la la filla d’aquest darrer, Carme Sitjar i Castellà.

Expressió escrita

“Más al O. y en dilatados y pintorescos terrenos vénse predios tan importantes como Los Moreys, El Tast, Los Baulenas y Son Lluis. Un brazo de la cordillera de Montesión, en su camino hacia la montaña de Randa, acaba en este último predio formando lo que se llama puig de Son Lluis, en cuya falda E. hállase la entrada de las célebres grutas que llevan el nombre del monte que las cobija. Este brazo montuoso se acaba en el punto dicho el puig de la gloria,...”.


 

BELLVIURE

Possessions bellviure2

Confronta amb Es Moreis, Son Amat, Son Drago i Son Cota.

El 1880 era propietat de Joan Fortuny i Sureda, de Ciutat. Comprenia 149 quarterades, de les quals el 64 % eren conrades i el 36 % incultes. Tenia 32 quarterades dedicades a cereals, 22 a ametllerar, 23 a figueral, 12 a vinya i 50 a garriga.



SON CARLES

Possessions carles

Possessió situada entre Son Servera, Son Orell i Son Sanç Vell.

Al segle XVI apareixen les primeres referències documentals. Anteriorment formava part de Son Servera, de la qual s’escindí per repartiment hereditari. Guillem Servera capbrevà la seva possessió el 1517. El 1523 el lloctinent comunicava al batle de Porreres, sota pena de 200 lliures, que fes pagar a Gabriel Sampol els fruits de la seva possessió que fou de Guillem Servera, aleshores posseïda per Carles Servera i els fills i hereus del seu germà i poc temps abans confiscada per la Cort. El 1578 era estimada a Joan Servera i tenia cases i terres i era avaluada en 800 lliures. El 1582 el mateix la capbrevà i s’assenyalaren com a confrontants la possessió de Bartomeu Orell, possessió d’Antoni Servera, possessió de Joanot Mesquida, possessió d’Antoni Servera. El 1663 Joan Servera, fill de Bartomeu, la capbrevà, s’indicaven com a confrontants la possessió de Bartomeu Orell, la possessió d’Antoni Servera, la dels hereus de Pere Mora, la possessió dels hereus de Joan Mesquida, la possessió de Guillem Servera, Vador, i la terra de Francesc Rosselló, Cabreret. El 1685 fou estimada en 2.000 lliures. El 1766 Joan Servera, Carles, fill de Guillem i Sebastiana Mora, capbrevava la possessió dita Son Carles en alou reial i tenguda a vintè de lluïsme. Els seus confronts eren Son Orell Gros, Son Sanç, Son Servera, Son Vador, terra de Jeroni Vicens i son Barbut. El 1790 era de Joan Servera dit de Son Carles. El 1880 era de Joan Servera Mas. La seva renda era de 800 pessetes anuals. Tenia una extensió de 103 quarterades, de les quals 58 eren de garriga i boscos, 37 de cereals i 8 de vinya. Confrontava amb Son Servera, Son Sanç, Son Vador i Son Orell. L’any 1942 consta com a propietat de Joan Servera Mulet, amb una extensió de 64 hectàrees, dos terços de les quals eren de massa forestal. El 1994 encara tenia una extensió de 74 hectàrees i eren propietaris els germans Joan i Esteve Servera Ribas, de Can Mas.

 


 


SON DAGUETA

Possessions dagueta1

Possessió situada entre la Real i Son Font.

No apareix documentada fins el 1664, la qual cosa fa pensar que fins aleshores havia format part d’una possessió més gran i de la qual s’hauria escindit. En aquest any era de Cristòfol Jaume. El 1693 Cristòfol Jaume de l’Enramada, fill de l’anterior, tenia 20 quarterades de camp, vinya i garriga avaluades en 1.000 lliures, que estaven sota domini directe de Catalina de Santmartí i Simonet. A finals del segle passat els Jaume de l’Enramada s’extingiren, passant la seva herència i amb ella Son Dagueta, a Joan Feliu i Jaume.

 


 


SON DRAGO

Possesions drago

Possessió que confrontava amb es Monjos, Son Amat, Son Cota, Son Ballester, Son Bernadí i el camí de traginers.

La primera referència documental la trobam als estims de 1578 quan Miquel Agost estimà les cases i terres de la seva possessió dita Son Amat en 2.150 lliures amb la qual formava una mateixa possessió. El 1609 pertanyia a Miquel Agost, Drago. Dita possessió confrontava amb la possessió de Son Garcia (Son Cota), terres de Llorenç Agost, germà del dit Miquel, possessió dels Monjos de Mateu Cases i possessió de Son Amat de Pere Ballester. L’any 1685 la posseïa Magdalena Rosselló, vídua de Mateu Agost i fou avaluada en 1.300 lliures, i a més hi havia una segregació que seria el rafal de Son Draguet. El 1790 era avaluada en 1.300 lliures i el rafal de Son Draguet en 200 lliures i pertanyien a Antonina Verdera vídua de l’apotecari Antoni Mora. El 1880 era de Catalina Feliu Mora, tenia 132 quarterades d’extensió i confrontava amb Bellviure, Son Bernadí, Es Monjos i amb els establiments de Son Cota. Aquesta possessió passà a Joan Feliu i Jaume. L’any 1942 figurava a nom d’Antonina Bauçà Sala i tenia una extensió de 111 hectàrees de les quals 85 eren de garriga i 14 es dedicaven a conreu de cereals. El 1994 pertanyia a Francesca Feliu Bauçà i tenia una extensió de 119 hectàrees de les quals 34 es dedicaven al conradís.

Expressió escrita

“Por encima del puig del predio Son Drágo, que linda por el N. O. con el anterior (Son Porquer), aparece la villa de Campos, notable con su establecimiento balneario dicho de San Juan...”.


 

 

S’ESTEPA

Possesions estepa

Petita possessió situada entre Son Gornals, Son Redó, Son Nebot, Betlem i Son Romeguera.

El 1385 i el 1407 s’esmenta La Stepa que era propietat de Jaume Sabater. Durant el segle XV seguí en mans de la família Sabater, ja que el 1504 es documenta el rafal anomenat la Stepa, que en altre temps va pertànyer a Salvador Sabater. El 1576 Joan Veny posseïa les cases i terres del seu rafal dit S’Estepa avaluada en 616 lliures. El 1663 Antoni Veny, fill de Guillem, capbrevava un rafal dit S’Estepa que confrontava amb un altre rafal dels hereus de Joan Nebot del Puig; possessió de Pere Veny, possessió de Son Gornals, i possessió de Son Romeguera. L’any 1685 el rafal de S’Estepa era dels hereus de Guillem Veny i estava estimat en 1.000 lliures. L’any 1765 el rafal o possessió de S’Estepa era dels hereus de Guillem Veny amb una extensió de 41 quarterades i 1 quartó de conradís, 7 quarterades de vinya i 4 quarterades de garriga. Els seus confronts eren Son Gornals de Damià Móra, Son Romeguera de Pere Orlandis, terres de varis establidors de Betlem i Son Coix de Bartomeu Oliver. L’any 1790 era de Cecília Mora, vídua. Des de 1695 fins a l’any 1790 se n’havien segregat set porcions, adquirides per particulars. El 1942 era posseïda per Bartomeu Fullana Binimelis i tenia una superfície de 18 hectàrees, dedicades als cereals i l’ametllerar.

 


 


SON FONT

Possesions font

Possessió entre Son Dagueta, sa Serra Alta, es Putxet i Son Mora Negrí.

La primera referència documental és del 1418, quan l’alqueria anomenada La Pobla, era de Francesc Obrador. Aquest és el nom que rebé la possessió fins al segle XVII. El 1577 es realitzà l’inventari del difunt Sebastià Font, fet per la seva muller Miquela. Al dit inventari trobam un rafal situat a Porreres anomenat La Poble, tingut sots alou i directe senyoria de Jaume Joan de Villalonga i que confrontava amb el camí que va de Porreres a Sineu o Sant Joan, moltes parcel·les de diversos particulars, garrigues dites Les Comunes i amb la possessió de Francesc Doms. La casa de estava composta de porxo o entrada, casa del molí i cambra. El 1578 Joan Font tenia estimades en 545 lliures les cases i terres del seu rafal de Son Font. El 1644 el Reverend Comú de l’església de Porreres establí el rafal anomenat Son Font a Joan Font amb obligació de fer cada any 14 sous de cens alodial a Catalina de Santmartí i Simonet així com 3 quarteres i 3 barcelles de forment també alodials als hereus del doctor en ambdós drets, Joan Mut i Sans; també 3 quarteres de forment alodials a Maria Dameto i Simonet, vídua. A més havia de pagar 52 lliures de cens reservatiu al Reverend Comú, ja que dos anys abans, el 1642, la parròquia de Porreres havia adquirit aquest rafal a la Cúria del batle de Ciutat. Des del 1675 fins l’any 1695 el Comú de Porreres arrendà Son Font en distints moments, el 1675, per quatre o cinc anys a Pere Mulet, Beato Blanco, vidu de Francesca Font; el 1680 per tres anys a Antoni Font, Rafel Beato, el 1693 per tres anys a Ponç Feliu, major, per tres anys a Sebastià Rosselló, Cabreret, fill de Sebastià, el 1689, el 1692 i el 1695 a Sebastià Font per tres anys cada vegada. Els Estims de 1685 esmentaven la possessió de Son Font propietat de Sebastià Font i la valoraven en 1.240 lliures. El 1790 Antonina Verdera, vídua, posseïa 21 quarterades i 3 quartons de terra a la possessió de Son Font, estaven avaluades en 963 lliures. L’any 1802 era dels fills de l’anterior, Jaume Sitjar i el prevere Joan Sitjar. El 1880 Miquela Sitjar Mora registrava son Font, feia una renda anual de 260 pessetes i tenia una extensió de 18 quarterades i 1 quartó, dividides en 8 sembrades de blat i ordi i amb 100 figueres, 1 de pinar i 9 de garriga. El 1897 Son Font havia passat a mans de Coloma Pastor i Mora, passant en herència a la família Barceló de Can Roig. El 1942 tenia una extensió de 13 hectàrees dedicades al conreu de cereals, ametllerar i figueral.


 


SON GALL

Possesions gall

Petita possessió situada entre Son Morlà Jordi, Es Pagos, Es Rafal i Son Jordi.

El 1663 Guillem Morlà, fill de Bartomeu, jurat de Porreres, capbrevava una sèrie de parcel·les que posteriorment formarien Son Morlanet. Totes elles eren part de Son Gall, possessió de la branca major d’aquesta família Morlà. El 1693 als Estims li era avaluada a Joan Morlà la possessió dita Son Morlà Gall per 544 lliures.


 

 

SON GORNALS

Possesions gornals

Possessió situada entre el Pou de Betlem, Can Taleca, el Pou Celat i S’Alqueria Blanca.

Durant els segles XIV i XV podríem identificar aquesta possessió amb les terres que pertanyien a la família dels Gornal. El 1385 Marimon Ferran, batle de Porreres, manava a Miquel Riera, corredor de les Corts, que subhastàs i després fes venda de l’alqueria d’en Julià Gornal, qui no havia pagat els censos que devia. La seva alqueria confrontava amb el rafal de S’Estepa que era de Jaume Sabater, la possessió d’en Julià Nebot i alqueria de Ramon Gornal. El 1387 Ramon Gornal i la seva muller Francesca venien per 19 lliures a Francesc Mora de Montuïri, la seva alqueria sota alou del rei i a vintè de lluïsme. Dita alqueria estava obligada al dit Mora en 2,5 quarteres de forment anuals a pagar a l’era per la festa de Sant Pere i Sant Feliu; 7,5 quarteres de forment a Francesc Llitera per la mateixa festa i portades a la vila; 7 barcelles i 3 almuds de forment al dit Mora portades a la vila; 3 quarteres de forment a Guillem Gornals per la mateixa festa. Els confrontants eren possessió de Jaume Sabater, alqueria de Julià Gornal, possessió de Pere Orell, possessió Guillem Barceló i possessió de Lluís Roig. El 1495 Simó Albons establia en emfiteusi perpètua a Julià Gornal i la seva muller Elisenda una alqueria. La qual havia comprat el mateix dia i confrontava amb la possessió de Jaume Sabater (S’Estepa), possessió de Julià Nebot i possessió de Ramon Gornal. El 1562 Bernat Mora va comprar a Miquel Mesquida i a la seva muller Jerònima una possessió dita Son Gornals que confrontava amb el rafal de Pere Barceló, alqueria dels Solers; possessió de Jaume Mesquida; possessió dita S’Estepa de Joan Veny; possessió de Pere Veny; possessió de Rafel Barceló i possessió dels hereus de Joan Barceló, Sagrera. El 1578 Bernat Mora de Son Gornals tenia les cases i terres del seu rafal avaluades en 1725 lliures. El 1741 la possessió era capbrevada per Bernat Mora, fill de Pere Pau i confrontava amb Es Pou Salat, Son Soler, S’Estepa, vinyes d’establidors de Son Coix i Son Redó. El 1880 era de Margalida Ignàsia Mora Barceló, filla de Damià Mora de Son Gornals, tenia una extensió de 106 quarterades i proporcionava una renda anual de 2.100 pessetes. Es dedicaven 14 quarterades a cereals, 34 a ametlers, 20 a vinya, 2 a figueral, 6 a garrovers, 27 de garriga i 3 ermes. L’hereva fou la seva filla Bàrbara Verdera Mora i el 1818 l’heretà la seva filla Maria Mulet Verdera casada amb el metge Gregori Barceló Sastre, Roig. El 1994 era d’una filla d’aquest matrimoni i figura amb una extensió de 83 hectàrees, de les quals destaquen l’ametllerar, figueral i conradís, a més de 6 hectàrees d’alzinar.


 

 

SON JERONI VELL

Possesions jeroni_vell

Possessió situada entre Son Barbut, Son Orell, Son Mora i Son Mercadal.

La primera referència documental que consta es troba als Estims de 1685, on el rafal dit Son Jeroni pertanyia a Joan Orell, que també posseïa Son Orellet, i estava avaluat en 800 lliures. El 1766 el doctor en medicina Jeroni Vicens i Rosselló de Porreres, denunciava tenir un rafal anomenat Son Jeroni, abans les Rotes Noves i Velles, de 101 quarterades de terra, tenia vinya i garriga i cases construïdes de nou, tingut sota alou reial i a vintè de lluïsme i franc de cens. Confrontava amb Son Orell de Francina Maria Orell; camí de Santanyí; comunes de Campos, terres de Son Vador de Pere Antoni Oliver; terres de dit Oliver en el terme de Campos; possessió de Son Mesquida del terme de Felanitx; possessió de Son Barbut de Joana Maria Valls i terres de Gabriel Barceló, Bossa. El 1880 pertanyia a les germanes Maria Teresa, Antònia i Apol·lònia Vicens Jaume i declarava un renda anual de 500 pessetes. Tenia 96 quarterades d’extensió dedicades als següents conreus: 20 quarterades a cereals, 4 a vinya, 65 ermes i 7 a garriga. En el present segle se n’escindí una part que donà lloc a Son Jeroni Nou.


 


SON JORBO

Possesions jorbo

Petita possessió situada entre Son Bergues, Son Valls d’En Matevet i S’Olivar.

Formava part del conjunt de terres sota domini directe de la Porció Temporal de l’Església de Mallorca. El 1693 era propietat de Josep Gelabert, Jorbo, i estava valorada en 500 lliures. El 1748 a l’inventari de l’heretat de Gabriel Gelabert hi figura la possessió de Son Jorbo amb cases distribuïdes de la següent manera: porxo o entrada, cuina, estable, estudi amb funció de cambra i sala. Tenia celler i molí de sang. Les terres eren sembrades de blat, xeixa, civada, faves, ordi i safrà. Tenia un hort amb cirerers i producció de cànem. N’eren pertinences les terres dites la tanca d’en Benet Frare, la costa de ses figueres, na Ventaiola i la costa dels Cirerers. La posada es trobava a la placeta de Santanyí a la vila. Fins als anys noranta del segle XX tenia una extensió de 5 hectàrees.


 

 

SON LLUÍS

Possesions lluis

És una de les possessions més importants del terme, limita amb Es Tast, Son Lluïssó i Son Frígola i amb els termes de Campos i Llucmajor.

Durant l’època islàmica probablement tingué la denominació de Luias d’Alcagadi, esmentada a la Remembrança de Nunyo Sanç amb dues jovades d’extensió. El 1232, Nunyo Sanç feia donació en feu a Pere Sa Roca de les terres de Benifet, Benidurri, Beninavarri i el rafal Alaudi. Aquestes terres, en opinió de Ramon Rosselló, donaren lloc a la que més tard seria coneguda com a l’alqueria Sa Roca i les terres englobarien el que també s’anomenava com a cavalleria de Sa Roca: Son Lluís, Son Lluïssó, Baulenes, Son Vallets, Son Verdera, Es Moreis i Es Tast. Als estims de 1576, els germans Mateu i Pere Roig, Lluís, posseïen les cases i terres de Son Lluís Roig, les quals estaven avaluades en 800 lliures. L’any 1684 pertanyia a Miquel Roig, Lluís, tenia 150 quarterades de conradís, cases amb celler, molí de sang i molí de vent; es dedicava a vinya i cereals i hi havia guardes de 65 ovelles, 45 cabres i 20 porcs. La posada era al carrer Major. Son Lluís Gros és la denominació amb que apareix al Cadastre del 1695, essent propietari Miquel Roig i en alou de Ramon de Puigdorfila. L’any 1790 era de Margalida Lliteres i estava avaluada en 3.800 lliures. El 1839 Gaspar Roig de Lluís i Serra Poquet morí fadrí i la possessió passà a la seva germana Catalina, esposa de Jaume Mas del Pla del Rei. El fill d’aquest matrimoni, morí sense descendència, passant la propietat a la seva germana Concepció Mas del Pla del Rei i Roig de Lluís. El 1879 la possessió tenia una extensió de 350 quarterades distribuïdes en 43 quarterades sembrades de cereals, 30 quarterades de vinya, 30 quarterades d’ametllerar, 50 quarterades d’ametllerar sense sembradura, 3 quartons i mig de garrovers i mig de garrovers, 2 quarterades de figueral, mig quartó de figueres de moro, 10 quarterades de monte alto, 150 quarterades de monte bajo i 30 quarterades d’ermàs. El 1599, Pere Roig havia denunciat les tales que li feien a la seva possessió anomenada Son Lluís Roig, se’n portaren llenya i caçaven.

Expressió artística:

“Passant per son Frigoleta i per devora algunes oliveres, moltes figueres i ametlers, el camí arriba a Son Lluís, on hi ha una bassa devora la qual creixen alguns pollancres. La casa té una façana de cinc finestres, un portal d’arc rodó, un rellotge de sol i a dalt una espadanya amb campana. A l’esquerra de l’entrada hi ha una capella, i un poc més enllà el sestador per a les ovelles. A Son Lluís hi ha una celler amb cinc pilars que sostenen dos arcs de mig punt cada un i volta de mirall. Es veu molt bé Cabrera i la mar i la plana, que està molt més avall que la vall. A poques passes lluny de les cases i ha la cova de Son Lluís, amb una entrada estreta a la muntanya del mateix nom part damunt un gran pi des d’on es pot veure Campos…”.

“Más al O. y en dilatados y pintorescos terrenos vénse predios tan importantes como Los Moreys, El Tast, Los Baulenas y Son Lluis. Un brazo de la cordillaera de Montesión, en su camino hacia la montaña de Randa, acaba en este último predio formando lo que se llama puig de Son Lluis, en cuya falda E. hállase la entrada de las célebres grutas que llevan el nombre del monte que las cobija. Este brazo montuoso se acaba en el punto dicho el puig de la gloria,...”.


 

 

SON MAS

Possesions mas

Possessió situada a la vorera de la carretera de Montuïri.

Hi ha una referència documental de 1365 de l’alqueria de Pere Nét. El 1385 Arnau Nét, establia en emfiteusi algunes peces de terra. El seu fill Lluís, establia el 1402 diverses peces de terra a diferents persones les quals eren part de la seva alqueria. El 1438 Jaume Desmàs, ciutadà, feia quitació d’un censal que gravava sobre una alqueria seva, que abans fou d’Arnau Nét, situada a Porreres; part de la porció que havia estat de Nunyo Sanç i després del Rei i part sota alou del bisbe de Mallorca. El 1484 encara se l’anomenava com a baronia d’en Nét o era de Guillem Desmàs. Francesc de Comelles, ciutadà militar, s’amistançà amb la pubilla Coloma Desmàs, hereva de Son Mas; es casà amb ella sense dispensa eclesiàstica, el varen excomunicar i finalment va regular la seva situació el 1531. Dos dels seus fills formaren dues branques diferents: un formà la dels propietaris de Son Comelles i l’altra la de Son Mas. El 1541, Jaume Mas, germà i hereu de Huguet Desmàs, inventarià una possessió a la parròquia de Porreres, molt a prop de la vila. El casat estava format per l’estable, el pastador, la cambra dita la cabana, la cuina, la casa del molí, el celler, la sala, l’estudi, la torre i la cambra al cap de la sala. En els estims de 1578 Ferrer de Comelles tenia les cases i terres de la possessió Son Desmàs, avaluades en 4.000 lliures. L’any 1685 la possessió s’estimava en 4.500 lliures i n’era propietari Joan Antoni Comelles, ciutadà. El 1760 el propietari era Francesc de Comelles i a les cases, que estaven en ruïna, hi havia una capella dedicada a Nostra Senyora del Roser. Tenia una guarda de 130 ovelles. La posada era a la plaça de la vila de Porreres i disposava d’un gran celler i alambins. L’any 1880 el seu propietari era Antoni Riera Ximena que també ho era de Son Porquer i Son Verdera i una altra part de Jaume Vaquer Fullana. L’any 1942 Jaume Vaquer Bonet era el propietari, tenia una extensió de 21 hectàrees, distribuïdes entre cereals, ametlers, garrovers i garriga. El 1994 Gregori Vaquer Font, conservava unes 20 hectàrees de terra a Son Mas, dedicades a conradís i ametllerar i unes 4 hectàrees de garriga. De les cases Segura diu el següent: “Així, el 1860 es diu que es un llogaret situat a 2,8 quilòmetres de l’ajuntament, format per tres edificis de només planta baixa i altres tres de planta baixa i un pis. L’habitaven només quatre persones continuament i altres dues que anaven i venien. Els propietaris del bocí més gros, el que rodeja les cases antigues, degué reconstruir aquestes sense que perdessen son caràcter antic, però ha desaparegut la finestra coronella que existia fins a finals del segle XIX. Quant a la torre que es diu existia el 1541, a simple vista tampoc se’n veuen restes, però a la part més estreta de les cases, la que dóna a ponent, s’hi veu el que podria ésser una espitllera tapiada”.

Expressió artística:

“Llavors passam uns turons coberts de pins, figueres, ametlers, oliveres i mates llentiscleres i just part davall la possessió des Pas, que queda a la dreta, anam per devora vinyes i jolius ametllerars joves cap a Son Mas, una casa vella situada damunt una petita elevació en lloc dominant; té una antiga finestra coronella amb un rellotge de sol, com la possessió anterior, i teules encastades en angle agut a la paret que fan de canal”.


 


ES MONJOS

Possesions monjos

Possessió que confronta amb Son Drago, es Monjos Nou, Son Pinya i el terme de Campos.

L’alqueria de Beni Mafag de 14 jovades i rafal Cinieia de 7 jovades, citades a la Remembrança de Nunyo Sanç donaren lloc a aquesta possessió. El 1239 Nunyo Sanç feia donació de l’alqueria d’Es Coll (Benimahab) i del rafal Semega als monjos de La Real, d’on li ve el nom d’Es Monjos. El 1321 el rei Sanç de Mallorca confirmava el canvi feta entre el seu pare i l’abat de la Real. En aquella ocasió el monestir es desprengué d’una alqueria i un rafal que tenia en el terme de Porreres, a favor de Jaume II. Aquest donà de part seva, entre altres coses, 160 quarteres de forment censals i uns quanta molins que posseïa a la Bastera i un altre que es trobava a la síquia major. El rei Sanç, declarava reconèixer el monestir com a legítim successor i hereu de les aigües que en temps pasta foren atorgades a Guillem Baster. Les cases i terres estaven afectades per la Cavalleria dels Monjos que el 1583 pertanyia Jeroni de Santjoan. Era obligada a tenir un cavall per a servir al rei. Als Estims de 1578 les cases i les terres de Mateu Cases s’avaluaren en 1.800 lliures. En els de 1685 la possessió pertanyia a Jaume Sitjar i Cases, apotecari establert a Ciutat i es valorava en 4.500 lliures. El 1749 la possessió pertanyia a Jaume Sitjar i Serra, tenia cases amb celler, molí de sang i un alambí d’aram. Era dedicada a vinyes, garroverar, figueral, conreu de cereals i lleguminoses. A més, hi havia 126 ovelles i aviram. Els Sitjar tenien la casa pairal a la parròquia de Sant Nicolau de Palma darrera el convent de Sant Francesc de Paula. El segle XVIII fou bastida una capella a les cases. El 1863 era de Jaume Sitjar i tenia 203 quarterades. El 1880 suposava una renda de 3.507 pessetes i el propietari era Jaume Sitjar Cortey. Tenia una extensió de 246 quarterades, de les quals hi havia cereals, vinya, ametlers, Figueres, garrovers i oliveres. Confrontava amb Son Porquer, Son Pinya, Son Bernadí i Son Drago. El 1994 tenia una extensió de 157,96 hectàrees, entre els quals unes 40 eren de conradís i unes 60 eren de massa forestal. De l’inventari de la possessió corresponent al 1749 es desprèn que l’edifici només comptava amb planta baixa i pis i la casa es distribuïa de la següent manera: Al primer aiguavés: un vestíbul, un estudi situat a mà dreta de l’entrada, un segon estudi, una recambra (on hi havia un llit), un tercer estudi (també amb un llit). Al segon aiguavés: una sala destinada als missatges amb una taula i un armari, la sala del pastador, un rebost situat davall l’escala, una gran cuina, una sala gran (destinada a magatzem de gra) i una altra “sala llarga” (on no hi havia res), una cambreta (amb lleguminoses, una altra sala buida, una habitació, un “terradet”, un estable (amb un molí de sang) i un celler (amb catorze bótes congrenyades, dues mitges botes, dos cubells, una premsa de vi i un alambí per fer aiguardent. Les cases no tenien capella.

Expressió escrita:

“Al S. O. y en la falda de Montesion hállase el predio Son Porqué del cual forma parte todo el cerro menos el santuario y algunas áreas del terreno que lo rodea. Linda con el conocido por Los Monjos, cuya casa, segun se dice, fué habitación de los Religiosos del Monasterio El Real, después que Nuño les cedió parte de los terrenos que D. Jaime I le señaló en aquel distrito después de terminada la conquista, y que les fueron cambiados por D. Jaime II con algunos censos y derechos con el objeto de fundar la villa de Porreras, que era antes simple parroquia. Este predio tiene una cantera en el punto dicho La Mola, célebre por la hermosa piedra que se extrae...”.



SON MORA DES SALMATERS

Possesions mora_samalters

Possessió situada entre ses Veles i Son Batlet.

Llinda amb les terres de Son Mainou, Son Calderó i Son Batlet. Existeix una referència documental a l’alqueria anomenada dels Salmatés el 1360. Possiblement derivi d’una tinença que Jaume Salmater posseïa en aquella conrada des de 1293 (que correspondria al rafal Abonbaric). Lleonard Prixana i la seva muller venien el 1405 a Pere Vey de Santa Margalida de Muro la seva alqueria anomenada Los Salmatés que fou de Guillem Just i després de la dita Gràcia. El 1425 Joan Mora i la seva muller Gabriela, i Antoni Mora venien a Sibil·la, vídua de Bartomeu Orell de Porreres, una alqueria anomenada Los Salmaters que confrontava amb el Rafal d’Antoni Gornal i alqueria de Bernat Vaquer i Bartomeu Sitjar (Son Vaquer i Son Roig); rafal de Jaume Sitjar i Pere Gil (Es Rafal) i alqueria d’Antoni Morlà (Son Gall); rafal de Francesc Doms (Son Oms) i l’alqueria de Salvador de Santiscle i l’alqueria de Joan Cardell (Els Salmaters). El 1441 Andreu Barceló venia el seu rafal a Bartomeu Gornal de Porreres, confrontava amb el rafal de rafal que fou de Miquel Sitjar i que aleshores era de Guillem Descatlar, possessió d’Antoni Mora camí reial que anava a Petra, possessió de Bernat Vaquer i rafal del dit Comprador. El 1449 Jordi Descatlar venia a Bernat Nebot de Porreres el seu rafal Los Salmatés, per 60 lliures. El 1461 Pere Nebot venia a Pere Mora el rafal anomenat Els Salmaters i el 1486 Pere Mora, jove, venia a Pere Mora, vell, una part de l’alqueria que fou de pertinences de l’alqueria de Pere més vell, anomenada Salmatés pel preu de 50 lliures. El 1578 als estims apareixen Joan Mora des Salmaters a qui es valoraven 1.674 lliures per cases i terres de la seva possessió, i per altra banda Miquel Mora des Salmaters, a qui s’estimaven els seus béns entre cases i terres de la seva possessió per 2.730 lliures. El 1685 s’estimava la possessió dita Son Mora des Salmaters de Miquel Mora en 3.600 lliures. El 1880, proporcionava una renda anual de 1.330 pessetes al seu propietari Gabriel Mora Servera. Tenia una extensió d’unes 106 quarterades, 40 de les quals es dedicaven a blat i ordi, 14 a vinya i 52 eren de garriga, a més hi havia 80 ametlers, 60 figueres, 50 garrovers i 30 oliveres. El 1919 bona part de Son Mora (63 quarterades) passaren a Antoni Frígola. El 1942 Son Mora des Salmaters tenia una extensió de 76 hectàrees i era de Antònia Mora Socies. La vinya ocupava 11 hectàrees.


 

SON MORA

Possesions mora

 Possessió situada entre Son Pinya i Son Porquer, el camí de sa Pedrera i Son Jeroni.



ES MOREIS

Possesions moreis2

Possessió situada entre es Tast, l’Infern des Moreis, Son Cadell i Son Cota. Casa de dues plantes amb coberta a doble vessant.

El 1292 Pere Ferrandis i la seva muller Saura venien el dret, propietat, lluïsme i fadiga de l’alqueria de Garcia Morei a Miró de Palau la qual confrontava amb l’alqueria de Sa Mesquida, la dels Cloquers (Son Cota), la del propi comprador, la de La Roca i el rafal de Baulenes. Després de la revolta forana passà de Bartomeu Juan a Jaume Frígola, ciutadà. El 1477 Bernat Baulenes, notari de Porreres, tant en nom propi com a procurador del seu pare Antoni Baulenes, renunciava a drets i a 2 quarteres de forment censals les quals rebia del rafal Es Moreis. El 1512, Antoni Miquel Morro, notari de Ciutat, llogava per tres anys a Antoni Damià, Bover, i a Joan Mesquida, fill d’Antoni d’Es Riquers, el conreu de la seva possessió dita Es Moreis. Entre els pactes acordats s’estipulava que cada any li portarien a ca seva de Ciutat 27 quarteres de forment, farien alguns clots de figuera i li durien un parell de gallines, així mateix les gallines que les mullers dels arrendadors criarien a la possessió serien a mitges amb la muller del notari pagant aquesta la meitat de l’ordi per a la seva sustentació. El notari es reservava 2 quarterades per fer guaret cada any on ell voldria i els arrendadors haurien d’adobar l’era que estava en males condicions. El 1513 es signava un contracte entre Antoni Miquel Morro, notari de Ciutat, i el porrerenc Joan Rosselló, Cabreret. El primer llogava per dos anys 300 ovelles i 5 mardans de la seva possessió anomenada Es Moreis pel preu de 55 lliures anuals. El 1572 Joana Barcelona, Neboda, vídua de Bartomeu Barceló, Nebot de Porreres, feia l’inventari de les cases de la possessió d’Es Moreis, tenia porxo, cambra, pallissa i la botiga. El 1578 Baptista Brondo tenia les cases i terres d’Es Moreis estimades en 3.000 lliures. El 1685 estava avaluada en 2.000 lliures i era de Francesc Brondo, donzell. El 1703, era valorada en 7.000 lliures. La casa pairal dels Brondo era a la plaça del Call a la parròquia de Santa Eulàlia de Ciutat. El 1942 figurava com a propietari de 46 hectàrees a Es Moreis Miquel Roig Barceló. El 1789 segons consta al títol patrimonial de Miquel Roig Es Moreis pertanyia al seu pare Miquel.

Expressió escrita:

“Más al O. y en dilatados y pintorescos terrenos vénse predios tan importantes como Los Moreys, El Tast, Los Baulenas y Son Lluis...”.