La Creu d’En Net, era una antiga creu que es trobava al camí de Ciutat, ja apareix documentada als estims de 1693 on es diu que Joan Sala tenia mitja quarterada de terra del camí de Ciutat a la Creu d’En Net. Possiblement la creu es remunta al segle XVI.

A finals del segle XVII, el franciscà Antoni Llinàs anà a Porreres a predicar i a la seva partida davant la creu, va dir als que amb ell allà eren que la creu tenia amagats grans tresors i que vindria un temps al que es publicarien glòries i excel·lències d’ella. A partir d’aquest fet es començà a estendre la seva fama de miraculosa. La devoció anà en augment, de tal manera que d’altres pobles venien devots als quals se’ls havia de donar allotjament. Es decidí posar un caixó tancat vora la creu on els devots hi dipositassin la seva almoina per tal de poder construir un alberg pels peregrins. Al cap d’un mes les almoines ja eren suficients i es comprà un camp al camí de Ciutat i s’hi construí una porxada amb dos estudis.

Aviat es tingué el propòsit de construir una església en honra a la Santa Creu. El primer custodi de la Santa Creu, Pere Josep Sagrera, anà a captar per tota l’Illa en favor de la Santa Creu. Ell 1722 Domingo Sureda de Sant Martí, vicari capitular, posà la primera pedra del temple i anys més tard es col·locà a la façana lateral una làpida en record d’aquest moment.

El 1730 es projectà la construcció d’un hospici, que havia d’ésser un edifici amb un claustre interior interior i unes trenta cel·les a la planta baixa. Després d’una sèrie de desavinences amb l’Ajuntament, només es pogué realitzar una fase que anys més tard passar a formar part del cementiri.

El 1743 estava acabada la part del presbiteri fins on havia de començar el creuer (que mai no es va construir). Per la segona festa de Pàsqua fou beneïda pel bisbe Benet Panyellas. L’Ajuntament, va fer cessió del terreny que ocupava l’església i es comprometé a proveïr-la dels ornaments.

El 1804 es celebrà per primera vegada la benedicció dels fruits que sempre s’havia fet a Monti-sion.

El 1809 el custodi de l’oratori de la Creu, Cristòfol Verdera, va començar la construcció de la reforma, a càrrec d’Antoni Oliver, Costitx. L’obra tornà a quedar paralitzada.

El 1843 les parets laterals i la façana s’alçaren fi es tapà amb teulada i encanyissada.

El 1857 Rafel Móra escrivia al bisbe i li informava que moltes persones volien continuar l’obra de l’oratori i que oferien almoines, alguns mestres d’obra s’oferien per treballar-hi gratuïtament, també es comptava que alguns porrerencs més rics cedissin els seus carros per poder transportar el material. Com que aquests només podien treballar en diumenge, sol·licitava permís per poder treballar en aquest dia.

La Santa Creu era considerada miraculosa i per tant, eren molts els porrerencs que li tenien gran devoció. Segons es diu al llibre Miracles de la Sta. Creu conservat a l’Arxiu Parroquial de Porreres, en la primera època es produïren més de 385 miracles.

El 3 de maig és el dia de la festa de la Santa Creu, tradicionalment, s’hi celebrava la festa de la benedicció dels fruits. A més del valor religiós d’aquesta festa, també sembla que tenia un caire lúdic ja que s’hi feien jocs i gresca. La tradició manava que aquest dia es menjassin caragols. Actualment l’oratori és el testimoni de la fe religiosa dels porrerencs i de la creença en els miracles.

La part posterior de l’oratori fou lloc d’afusellaments durant la Guerra Civil motiu pel qual ha esdevingut el lloc en que s’honra la memòria de les víctimes republicanes.

3
4
DSCF0009
la-Creu
1/4 
start stop bwd fwd