Oratori de l'Hospitalet

Va ser la capella de l'antic hospital de la vila, que apareix documentat per primera vegada en 1457. Abans, però, segons una hipòtesi molt versemblant, va ser la seu de la primera església de Porreres, documentada el 1242, i més si tenim en compte que en les obres de restauració de 1879, aparegué una taula gòtica que representava els antics patrons de la vila, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. L'edifici fou restaurat en 1655 i en 1879.

La façana mostra un portal de llinda, sense ornamentació, mentre que més amunt s'hi obre una claraboia circular; el coronament és una testera triangular, sense ornamentar, amb una creu com a remat. El lateral esquerre de tot l'oratori es troba adossat a un edifici modern. Té planta rectangular, de 6'35 m d'amplària per 14'55 m de llargària. A l'interior, la coberta és de volta de canó, mentre que a la sagristia, la coberta és de creueria.

La casa de l'Hospital sembla que des dels seus inicis es trobà al lloc on ara hi ha l’oratori conegut com l’Hospitalet. Les primeres notícies que se’n tenen es remunten a l’any 1457, quan des de la cúria eclesiàstica es concedia permís per captar almoines a favor de l’Hospital dels pobres de Porreres. Quan el doctor Foncilles, en nom del bisbe Diego de Arnedo, visità Porreres l’any 1564, inspeccionà les cases que Bernat Prohensal havia deixat per a l'Hospital i va veure que estaven en ruïna:

"Item visitavit domos quas legavit Bernarus Proensall, quondam, ville de Porreres habitator, pro hospitali dicte ville, quas vidit fere omnio rovinossas et destructas ob malam curam et negligentiam heredum dicti Proensall et item vidit et perlegit testamentum dicti Proensall...".

A la visita de 1570, feu notar que el retaule de la capella s’havia fet malbé, i que les imatges no es veien, i ordenava que almenys en fessin un de tela, cosa que fa suposar que l'anterior era de fusta. A més deia que les cases estaven ruïnoses i demanava que es fessin dues habitacions a les que s’hi instal·larien llits:

"Item quia domus ipsius hospitalis ruinose sunt et nullam habent pro pauperibus mansionem, quod indecenter existit, ordinavit et mandavit attenta tanta neccessitate quod intra unum mensem fiant in dictis domibus duo cubícula cum suis lectulis oornatis et reficiantur dicte domus...".

Les reparacions no es degueren dur a terme, puix que l’any 1575 Pere Prohensal deixava com a manda pia deu lliures per a reparar les cases de l'Hospital.

No queda clar que arribassin a allotjar-s’hi pobres, ja que els jurats de la vila acostumaven, tal com hem vist anteriorment, a reunir-s’hi fins a finals del segle XVII. La importància de l’edifici queda palesa en el fet que des de temps molt remots s’utilitzà com a referència topogràfica, la qual cosa provocà que ja als estims del 1693 hi aparegués el nom de la travessa de l'Hospital.).

El 1782 Miquel Valls prevere i canonge presentava la petició de fundar un capellania a dit oratori, dotant-la de vuitanta lliures amb l’obligació de celebrar missa cada dia.

El 1855 l’estat de l’oratori era ruïnós i la gent havia deixat d’assistir-hi. Per aquest motiu Baltasar Móra, prevere que tenia la capellania de l'Hospital, demanava al bisbe permís per a deixar de celebrar-hi missa i poder així ajudar a la parròquia:

"Los ornamentos se hallan sumamente deteriorados y no hay fondos con que rehacerlos y por otra parte la iglesia amenaza ruina, no siendo de mucha devoción, de modo, que puede decirse que casi ninguna persona comparece a la celebración de dicha misa en el mencionado oratorio, cuando en la parroquia hace mucha falta y principalmente en los días de obligación en que algunos sacerdotes van a celebrar en oratorios fuera de la población...".

Munar assenyala que any 1879 es reformà la façana de l’oratori, es referí l’interior i es reforçà la paret lateral. Això no obstant, no devia ser fins al 1885 quan s’acabà de dur a terme la reforma, ja que en aquest any l’ecònom de la parròquia consultava el bisbe sobre quin havia de ser el ritual per a beneir l’oratori un cop duites a terme les reformes:

"No siendo uniformes las opiniones de los autores de mejor hora acerca de la necesidad de bendecir de nuevo según la formal del Ritual Romano cualquier Iglesia ni oratorio público, cuyas paredes se hayan consagrado íntegras y sin quebranto alguno aunque hayan sido cubiertas de argamasa y blanqueadas en su totalidad como se hizo recientemente en el oratorio público del Hospital de la Villa...".

Fins al segle XIX als documents sempre apareix citat com l’Hospital, no degué ésser fins que s’obrí el segon hospital promogut pel prevere Agustí Ferran que la gent començà a anomenar-lo l’Hospitalet.

El 1879 quan fou restaurat l’oratori, s’observà que en la part posterior del retaule hi havia una post que es movia, quan l’aixecaren es va comprovar que hi havia dues figures que representaven els sants patrons de Porreres: Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Aquesta post pintada al temple, de 229 x 172 cm, i restaurada per A. Cividini, devia estar a l’altar de la segona església de Porreres, quedant cobert el segle XVIII per un nou retaule. L’autor és Rafel Mòger i està datada l’any 1450. Fou encarregat per la parròquia i el preu foren 230 lliures. Després de la seva descoberta Joan Feliu la feu traslladà al museu de la Societat arqueològica Lul·liana el 1888. Actualment es troba al Museu de Mallorca

DSCF0011
DSCF0014
IMG_0812
IMG_0813
IMG_0814
IMG_0815
IMG_0816
IMG_0817
1/8 
start stop bwd fwd