Data del segle XVIII. Presenta una façana amb alçat de dues plantes. A la planta baixa, el portal forà s'aixeca damunt quatre graons i mostra una llinda amb motllures lineals, mentre que els brancals presenten estries verticals; el conjunt del portal apareix inscrit dins el perímetre d'un portal rodó, potser indici del portal anterior a les obres del segle XVIII.

La rectoria sempre ha estat emplaçada al mateix lloc, prova d’això n’és el document del plet que entre 1636 i 1639, mantingueren Gabriel Barceló i Francesc i Gaspar Llompart sobre la possessió d’una part del corral de la rectoria.

Gabriel Barceló pretenia tenir possessió d’una part del corral de la rectoria. El rector de Porreres per tal de demostrar que la pertanyia a la rectoria, presentava una còpia del capbreu d’en Manresa, document del 1395, al que Arnau Oriol prevere beneficiat en la Església de Santa Eulàlia en nom del rector absent del ECLESIÀSTIC per estar al servei del papa i en nom de don Ramon Nicolau prevere i vicari de la dita Església denunciava els béns que posseïa el rector per part de l’Església i entre els que es trobava la rectoria.

Aquest document ens proporciona dades que ens permeten determinar que la rectoria no va canviar d’ubicació al llarg dels segles.

Cap a finals del segle XV o principis del XVI s’haurien fet obres a la casa de la rectoria, ja que el 1494, Pere Sabater, rector de Porreres, la llogava a Antoni Salom prevere i beneficiat de l’església de Porreres, al document d'aquest lloguer es diu que la casa estava molt derruïda, i que havia d’ésser reparada.

A finals del segle XVI, la casa tenia planta baixa i alta, amb dos aiguavessos. Segons constra a l'inventari de Joan Obrador, rector de Porreres, la casa es distribuïa en entrada que servia de menjador, una cambra pels criats, una altra cambra que servia tan podia servir de dormitori com de biblioteca, un segon aiguavés on s'hi trobava la cambra del rebost, una estància nova que servia de païssa o graner, la cuina i la cambra alta que servia de dormitori.

El 1796, segons data que s’observa a la façana, la rectoria fou embellida. Les obres es dugueren a terme sota les indicacions del rector Antoni Canet, qui un any més tard, féu estucar i adornar l’interior de l’església parroquial.

No obstant, es conservaren els contraforts a la façana i també s’intueix l’antic portal de mig punt, elements arcaïtzants, que demostren que l’edifici no es projectà de bell nou.

L’ingrés que presenta portal amb llinda i pilastres estriades a sengles costats rematades amb baix relleus de borles.

L’element més destacat de la façana és la llotja o galeria, similar a les que s’observen en algunes possessions i casals de Mallorca. La llotja de tres arcs rebaixats i sustentats sobre columnes són d’ordre dòric. Les dues centrals, tenen èntasi a la part central donant-li una mica de forma panxuda i les dues dels extrems estan embegudes al mur.

A l’ampit, a manera de barana hi ha un muret de marès, motllurat amb pilastres. Les dues pilastres centrals tenen continuació amb les que formen el portal.

Les altres dues estan ornades amb un cordó semblants a les del portal. A cada un dels trams de l’ampit s’hi troba una orla, a la central hi ha inserida la imatge d’un sant amb hàbit Franciscà i a les dues laterals s’hi pot llegir la data 1796.

El tractament de la façana de la rectoria és gairebé un calc de Son Berga, tot i que en aquesta subsistiren els contraforts de l’època anterior. A Porreres serví d’influència per a la realització d’altres llotges com la que es veu a can Vaquer, al carrer d’en Lluís.

A l’interior presenta dues crugies comunicades mitjançant un arc i cobertes de bigues de fusta. També del segle XVIII és l’enrajolat que combina rajoles de pols amb petites rajoles vidriades valencianes germanes de les que s’usaren a l’església. El mateix tipus de rajola (pols combinada amb valenciana vidriada) la trobam a la planta baixa de cas Metge Roig, al carrer d’en Sala.

DSCF0021
DSCF4801
DSCF4814
DSCF4818
DSCF4819
1/5 
start stop bwd fwd