L'església parroquial de Porreres es dedica a la Mare de Déu de la Consolació. Les referències més antigues parlen de l'església de Sant Joan de Porreres, concretament un document de 1242, i la bul·la d'Innocenci IV (1248), que esmenta l'església com a sufragània de Felanitx. En 1277 l'església de Porreres ja tendria la categoria de parròquia, ja que el seu capellà, Mn Arnau Rossell, apareix amb el títol de rector.
L'edifici actual es començà a construir en 1667, segons projecte del mestre N. Oliver, i a iniciativa del rector Gaspar Llompart. El campanar es començà l'any 1705.
El temple amida 48 m de llargària, 17 metres d'amplària i 25 metres d'alçària. El portal major mostra un medalló amb un relleu de la Mare de Déu, amb una garlanda vegetal i una flor com a remat. A la part dreta es pot observar un rellotge de sol. A la dreta del portal, destaca el monument, inaugurat en 1949, dedicat al bisbe Pere Joan Campins, que va ser rector de Porreres.
El tresor de la parròquia conserva diversos objectes litúrgics de gran valor: una arqueta per a la reserva eucarística (final s. XIV); la creu processional gòtica (s. XV) obra d'Antoni Oliva; el reliquiari gòtic; i la custòdia neogòtica, feta per l'orfebre Fuster el 1864. També és destacable el cadirat gòtic del cor. El temple conserva una Mare de Déu gòtica, en fusta tallada, obra de Gabriel Mòger II, de principi del segle XVI.
