És un edifici regionalista que data de 1935, situat al carrer del Bisbe Campins. L’interior actualment es dedica a restaurant. Conserva l’escenari per a representacions teatrals.

L’Acció Catòlica era una organització de l’Església impulsada pel papa Pius XI que pretenia revaloritzar el paper dels laics. Era un moviment associatiu fortament centralitzat. A Mallorca es poden situar els seus inicis cap a l’any 1920, quan el bisbe Domènec creà una Junta d’Acció Catòlica Femenina, però fou a partir del 1927 quan rebé un fort impuls que provenia de totes les associacions autònomes, independents i de caràcter interparroquial i interdiocesà com són les congregacions marianes, els cercles d’obres catòlics o la Juventut Catòlica,  El 21 de setembre de 1934, el rector Lluís Crespí Niell, prelat domèstic de Porreres entre 1926 i 1951, demanà a l’Ajuntament permís per a construir un edifici destinat a Centre Catòlic que havia d’ocupar la part destinada a “costures”, on antigament hi havia la cotxeria de la rectoria. Un any més tard, el 17 de novembre de 1935, s’inaugurà i fou beneït pel Bisbe, en presència dels presidents diocesans de les quatre branques de l’Acció Catòlica i representacions de Palma i de Felanitx, (La voz de Porreras, núm. 18, 1 de desembre de 1935 ) El Boletín Oficial Eclesiástico, publicava una carta del cardenal Pacelli, en nom del Papa, donant l’enhorabona pel nou Centre d’Acció Catòlica al rector de Porreres. La branca masculina hi fou instaurada l’any 1943 amb 45 subscriptors i uns anys després, el 1948, es constituí la de joves, amb un total de 12 socis. Els plànols del projecte inicial de l’edifici conservats a l’Arxiu Parroquial, no estan signats, però sembla que Cristòfol Mora, rellotger, intervingué en el disseny escultòric de la façana. El mestre d’obres fou Andreu Barceló, Ferrà, qui treballava en bona part de les reformes de la parròquia. El projecte final difereix de l’original en què es canvià el frontó semicircular del coronament, i és modificà la balustrada de la balconada. Recull la influència de la tipologia constructiva d’alguns edificis de Gaspar Bennàssar, com és el de La Protectora de Ciutat. Els quatre escuts que presenta corresponen al de la vila de Porreres, al del Bisbe Campins, al del Bisbe Miralles i el quart del rector Crespí. A partir dels anys vuitanta del segle XX, aquest local es convertí en restaurant i una bona part dels ingressos del seu lloguer, es destinen a millores de la parròquia de Porreres.