La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Acostuma a estar decorada amb temes de la Cruxifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.
L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.
Hi ha un total d’onze creus dins les terres porrerenques si comptam entre elles els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion. Totes tenen un gran valor històric i artístic però, lamentablement, algunes no es conserven en l’estat que seria desitjable.
Creu des Pont. Situada a la confluència dels carrers Agustí Font i carrer des Pont. És una creu de final del segle XV, construïda en pedra de marès i d’estil gòtic. La base es forma per cinc graons de planta circular, mentre que el fust i el capitell són octogonals.
Creu d’en Net. Es troba a l'interior de l'Oratori de Santa Creu. És una creu reinaxentista, dels segles XVI-XVII, construïda en pedre de marès.
La Creu d’En Net, era una antiga creu que es trobava al camí de Ciutat, ja apareix documentada als estims de 1693. Possiblement la creu es remunta al segle XVI quan substituí una més antiga del segle XIII.
A finals del segle XVII, el franciscà Antoni Llinàs anà a Porreres a predicar i a la seva partida davant la creu, va dir als que aquesta tenia amagats grans tresors i que vindria un temps al que es publicarien glòries i excel·lències d’ella. A partir d’aquest fet es començà a estendre la seva fama de miraculosa. La devoció anà en augment, de tal manera que d’altres pobles venien devots als quals se’ls havia de donar allotjament. Es decidí posar un caixó tancat vora la creu on els devots hi dipositassin la seva almoina per tal de poder construir un alberg pels peregrins. Al cap d’un mes les almoines ja eren suficients i es comprà un camp al camí de Ciutat i s’hi construí una porxada amb dos estudis.
Aviat es tingué el propòsit de construir una església en honra a la Santa Creu. El primer custodi de la Santa Creu, Pere Josep Sagrera, anà a captar per tota l’Illa en favor de la Santa Creu. Ell 1722 Domingo Sureda de Sant Martí, vicari capitular, posà la primera pedra del temple i anys més tard es col·locà a la façana lateral una làpida en record d’aquest moment.
Creu Nova. Situada a la confluència del carrer Nou i la crta.de Felanitx. Coneguda també com a Creu des Recó, fou construïda el 1758 i com la majoria està feta en pedra de marès. La base d’aquesta creu barroca consta de dos graons circulars i un d’octogonal. El fust i el capitell tamé són octogonals i en el capitell hi ha un escut de Porreres.
Creu de sa Drecera. A la pujada a Monti-Sion. Pertany al s.XVIII. L’esquema octogonal es repeteix als tres graons de la base, al fust i al capitell.
Creu des Pou d’Amunt. Situada a la carretera de Porreres a Montuïri. Fou construïda a la segona meitat del s. XVIII amb pedre de marès, la base són tres graons octogonals.La figura octogonal es repeteix també al fust i al capitell.
Goigs
Al llarg del camí que puja a Monti-sion, hi havia set pilars de pedra d'estil gòtic, del segle XV, amb els relleus dels Set Goigs de la Mare de Déu en una cara i els Set Dolors en l'altra. Només en resten cinc, alguns molt deteriorats o fora de l'emplaçament primitiu. Segons la Dra. Maria Barceló, els goigs de Monti-sion «constitueixen l'únic conjunt, i no complet, que roman en peu encara que molt erosionat. En el protocol notarial de Miquel Mataró de 1497 ja n'hi ha referències... Actualment el seu estat de conservació és certament llastimós. com més aviat millor, cal posar-hi remei»
Creu des Molí d’en Coves. Goig de Pujada a Monti-Sion.(C/ Jaume I, 2). El fust i el capitell gòtic d’aquesta creu pertanyen als segles XV-XVI i són octogonals, mentre que la creu fuo realitzada al segle XVIII. L’estat del conjunt és molt deficient.
Creu de sa Marina. Goig de Pujada a Monti-Sion. També enomenada des Pou Nou, la trobarem ja a la pujada al santuari. És una creu gòtica dels segles XV-XVI, construïda en pedra de marès. Tant els dos graons de la base, com el fust i el capitell són octogonals. A la creu hi trobarem un medalló emmarcat en un arc conoïdal. El conjunt fou restaurat l’any 1985.
Creu d’en Janer. Goig. També situada a la Pujada a Monti-Sion, està feta en pedre de marès i és de traça renaixentista (XVI-XVII). L’esquema octogonal es repeteix a la base, de quatre graons, al fust i al capitell. La creu està formada per un medalló emmarcat per un arc de mig punt. L’any 1995 es restaurà i adequa el seu entorn.
Goig de Pujada a Monti-Sion. És una creu gòtica, realitzada als segles XV-XVI en pedre de marès. També la trobam a la pujada al santuari i és molt semblant a la resta. La base, de tres graons, és octogonal, com el fust i el capitell; la creu és un medalló emmarcat per un arc conoïdal. El conjunt està molt mal conservat.
Goig de Pujada a Monti-Sion. La trobarem al carrer del Pou Florit núm. 5, i és una creu gòtica (XV-XVI) construïda en pedra de marès. A la creu hi trobam un medalló emmarcat per un arc conoïdal, rematat per un medalló estrellat.
