cementiri1

El 1787, Carles III redactava una Real Cédula de 3 d’abril, en la que insistia què s’havia d’abandonar el costum d’enterrar els difunts a les parròquies, i s’hi al·legaven mesures higièniques per a recolzar aquesta disposició. Mallorca no féu cas d’aquest manament i continuà com sempre enterrant a l’interior dels temples i als fossars contigus a les parròquies.

A Porreres no fou fins el 1820 que es féu ús del cementiri rural situat vora l’oratori de la Santa Creu. A finals de segle XIX, es decidí la seva ampliació i la construcció d’un edifici de serveis.

El 19 de novembre de 1901, una part del cementiri ja es trobava acabada i fou beneïda. De la transcendència d’aquest esdeveniment se’n féu ressò el Diario de Mallorca. Fins el 1925 l’Ajuntament no reprengué les obres. La capella s’aixecà en aquest moment, i s’hagué d’esperar fins el 1958 per a edificar-la. El juliol de 1963 el batle Antoni Fiol Morlà, sol·licitava l’autorització del bisbat per començar a fer-ne ús. La capella de planta rectangular, coberta a dues vessants i volta a l’interior tenia vidrieres a la paret lateral interior que donava al cementiri. Al llarg dels anys s'han fet millores del recinte i les seves instal·lacions. L'any 2003 es va fer la darrera ampliació del recinte que quedà inaugurada el 7 d’agost de 2004.