L’ensenyament a Porreres, en el període que va des dels anys anteriors a la República fins a la Guerra Civil es caracteritza per una manca de places escolars i d’una escola en bones condicions. El 1927 es començà un expedient per a comprar uns terrenys per a edificar-hi una escola graduada.

A partir de l’any 1931, l’Estat adoptà, com a un dels punts fonamentals de la seva política, l’educació que s’havia de concretar en la construcció d’escoles. La de Porreres s’anà endarrerint, i per això, l’any 1932, la Unión Republicana Federal y la Unión Obrera, de Porreres, sol·licità la construcció de quatre Escoles Nacionals mitjançant una instància que acompanyà de catorze pàgines amb més de tres-centes firmes.

El setembre de 1933 el President de la Fraternidad Obrera tornava a suplicar la construcció d’un grup escolar, al·legant que el projecte, a més de necessari pel poble, ajudaria a donar feina a molts dels picapedrers que a causa de la crisi es trobaven sense ocupació.

El 1935, l’Ajuntament, adquirí els terrenys del Molí d’en Jordi per a fer l’escola, i sol·licità a Enric Juncosa que elaboràs els plànols. El projecte era molt similar a l’escola Jaume I de Ciutat i al grup escolar de Felanitx, ambdues de Gabriel Forteza.

Després de molts entrebancs, tires i afluixes, les obres de l’edifici escolar començaren el mes d’abril de 1936, temps en el qual el Consistori de Porreres era regit pels membres de la Comissió Gestora del Front Popular, elegits després de les eleccions del mes de febrer del 36. El batle Climent Garau Juan ordenà el seu immediat començament.

Però el mes de juliol de 1936, es produí el cop d’estat del general Franco i fou l’inici de la Guerra Civil que va suposar la paralització de les obres del grup escolar. Sols s’havien construït les escombres d’un metre d’alçada i així quedaren durant molts d’anys. El terreny quedà abandonat i passà a ser conegut pels veïnats del poble com l’Escola Nova,

Després de 40 anys, el 1976 s’inaugurà la nova escola amb el nom de Colegio Público Nacional i hi va assistir el ministre d’educació Robles Piquer junt amb el governador civil, Duc de Maura. Anys després, passaria a denominar-se Col·legi Públic Escola Nova.

El 1981 s’hi construí un edifici amb dues aules destinades per l'educació infantil projecte de Guillem Reynés Muntaner i Bernardí Mateu Coll.

El 2005 es realitzaren obres de millores a l’Escola Nova, consistents en la construcció de dues aules noves i canviar les canonades, el clavegueram, la calefacció i l’electricitat. Abans d’encetar el curs escolar 2006-2007 es va dur a terme una reforma completa de l’Escola Nova.