Edifici exempt de tres naus, d’una planta als laterals  i dues plantes a la central. Costats laterals tancats per reixats ornamentals. La façana principal presenta en planta baixa està avençada respecte al primer pis i s’hi troba l’ingrés flanquejat per dues finestres. És coronat per un escut de la vila (fasser sobre un turó flanquejat per dos passerells) al capcer. N’és un element destacat el Pou d’Amunt que es troba al seu interior. A l’exterior davant la façana principal, s’hi col·locà l’escultura de Sarasate.

A principi de segle, les necessitats d’higiene i sanitat alimentària, aconsellaven la creació d’escorxadors municipals, els quals tenien una doble funció, la de prevenir infeccions i la de fiscalitzar el sacrifici d’animals.

El 1919 l’Ajuntament, presentà a subhasta la construcció del pavelló de matança de xots i de la xarxa de clavegueram de l’escorxador. Els plànols foren elabortas per l'arquitecte Guillem Renyés i la supervisió de l’obra l’havia de dur a terme l’arquitecte de la Diputació Provincial de Balears, Josep Alomar.

El 1928, en sessió extraordinària del dia 1 de Juny, l’Ajuntament decidia que l’emplaçament del nou escorxador fos a la placeta del Pou d’Amunt, pel que s’haurien d’adquirir alguns terrenys dels hereus d’Antoni Sitjar per a poder executar l’obra. Aquest punt es considerà idoni ja que permetia la utilització del pou, estava situat fora del nucli urbà i devora la carretera que conduïa a Ciutat.

El 22 d’octubre de 1929, s’inaugurà en presència de les autoritats de la vila, del governador,del batle de Ciutat i la premsa. Al mateix acte s’inaugurà l’ampliació del cementiri. i fou harmonitzat amb l’actuació de la Filharmònica Porrerenca.

El 2009 hi quedà instal·lada la nova Biblioteca Municipal, l’Arxiu Municipal de Porreres i el Centre Universitari.