Plaça quadrada que serveix com a aparcament de vehicles.

Antigament aquest espai s'utilitzava com a plaça de toros per les festes de Sant Roc. El toreig es duia a terme per aficionats de la vila, amb la intenció de que fos divertida. Sovint els toros eren vedells. La recaptació es destinava a causes benèfiques, el 1921 es destinà a les víctimes de la guerra d’Àfrica, però generalment es destinava a la banda de música la Filharmònica Porrerenca.

plasa_toros01

Aquesta instal·lació d'esbarjo va ser construida dins el solar de l'antic camp de futbol de N'Hereveta, lloc on jugava l'equip de futbol Unió Esportiva Porreres. El camp es va estrenar per les festes de Pasqua de 1924 i fou benït pel Rector Soler. L'any 1981, la Unió esportiva va traslladar els seus encontres a un nou recinte, el camp Municipal de Ses Forques.

El parc de N'Hereveta està situat vora l'antic edifici de l'Escorxador Municipal, està estructurat en un espai quadrangular. A l’extrem oposat a l’entrada s’hi troba un escenari d’obra que serveix per a dur-hi a terme concerts i altres actuacions. Davant l’escenari s’ha deixat una zona lliure per al públic.

El recinte fou inaugurat el dia 12 d'agost de 1998. Els terrenys foren regalats al poble de Porreres per Josep Roig Salleras de Son Amat, aleshores batle del municipi.

Edifici aïllat d’estil regionalista en forma d’U d’una planta a la nau central i dues ales laterals.

Des del segle XIX, la Guàrdia Civil ocupava el local de l’Antic Quarter situat al carrer Veiet. L'any 1964, l’Ajuntament de Porreres va decidir cedir una part dels terrenys del molí d’En Jordi, on s'havia d'edificar la nova Escola Graduada de Porreres l'any 1936. La nova caserna de la Guàrdia Civil fou utlitzada com a tal des del 1968 fins el1989, després fou tancada i posteriorment, adaptada per a ésser usada com a local per als joves des del 2006. A hores d`ara, hi ha instal·lada l'escoleta de nines i nins Sa Sitra

El 29 de juliol de 2004 es posà la primera pedra del l’Institut de Porreres i el 2005 es lliuraren les claus a l’Ajuntament. L'IES Porreres és un centre d'ensenyança secundària, està situat a la sortida del poble, vora el camp Municipal d'Esports de Ses Forques. Està format per un edifici exempt de tres plantes en forma d’L més un cos que forma el gimnàs que és d’una sola planta que es situa a la part posterior de l’edifici. A la façana principal hi ha una zona enjardinada i pati. A la part posterior hi ha el camp de futbol.

L'IES Porreres oferta tots els cursos d'ESO (Ensenyança Secundària Obligatòria) i des del curs 2009-10 té en marxa el Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) d’ Auxiliar d'agricultura, inclòs dins la Formació Professional de Nivell 1.

www.iesporreres.es

L’ensenyament a Porreres, en el període que va des dels anys anteriors a la República fins a la Guerra Civil es caracteritza per una manca de places escolars i d’una escola en bones condicions. El 1927 es començà un expedient per a comprar uns terrenys per a edificar-hi una escola graduada.

A partir de l’any 1931, l’Estat adoptà, com a un dels punts fonamentals de la seva política, l’educació que s’havia de concretar en la construcció d’escoles. La de Porreres s’anà endarrerint, i per això, l’any 1932, la Unión Republicana Federal y la Unión Obrera, de Porreres, sol·licità la construcció de quatre Escoles Nacionals mitjançant una instància que acompanyà de catorze pàgines amb més de tres-centes firmes.

El setembre de 1933 el President de la Fraternidad Obrera tornava a suplicar la construcció d’un grup escolar, al·legant que el projecte, a més de necessari pel poble, ajudaria a donar feina a molts dels picapedrers que a causa de la crisi es trobaven sense ocupació.

El 1935, l’Ajuntament, adquirí els terrenys del Molí d’en Jordi per a fer l’escola, i sol·licità a Enric Juncosa que elaboràs els plànols. El projecte era molt similar a l’escola Jaume I de Ciutat i al grup escolar de Felanitx, ambdues de Gabriel Forteza.

Després de molts entrebancs, tires i afluixes, les obres de l’edifici escolar començaren el mes d’abril de 1936, temps en el qual el Consistori de Porreres era regit pels membres de la Comissió Gestora del Front Popular, elegits després de les eleccions del mes de febrer del 36. El batle Climent Garau Juan ordenà el seu immediat començament.

Però el mes de juliol de 1936, es produí el cop d’estat del general Franco i fou l’inici de la Guerra Civil que va suposar la paralització de les obres del grup escolar. Sols s’havien construït les escombres d’un metre d’alçada i així quedaren durant molts d’anys. El terreny quedà abandonat i passà a ser conegut pels veïnats del poble com l’Escola Nova,

Després de 40 anys, el 1976 s’inaugurà la nova escola amb el nom de Colegio Público Nacional i hi va assistir el ministre d’educació Robles Piquer junt amb el governador civil, Duc de Maura. Anys després, passaria a denominar-se Col·legi Públic Escola Nova.

El 1981 s’hi construí un edifici amb dues aules destinades per l'educació infantil projecte de Guillem Reynés Muntaner i Bernardí Mateu Coll.

El 2005 es realitzaren obres de millores a l’Escola Nova, consistents en la construcció de dues aules noves i canviar les canonades, el clavegueram, la calefacció i l’electricitat. Abans d’encetar el curs escolar 2006-2007 es va dur a terme una reforma completa de l’Escola Nova.

L'edifici poliesportiu Joan Llaneras està situat al carrer Lluís Vives, just al costat del Col·legi Escola Nova, està organitzat en distints espais esportius, pista de basquet, futbet, i altres equipaments. El 1999 s’aprovà la seva construcció i quedà inaugurat el 25 de maig del 2002 en presència del ciclista porrerenc Joan Llaneras Rosselló.

Façana principal

poliesportiu02

Façana lateral dreta (Ronda d’Alcassor)

poliesportiu01

Façana lateral esquerra (Escola Nova)

poliesportiu03

El 1981 es jugà el primer partit de futbol al camp de Ses Forques entre els equips de Porreres i Manacor. El 2004 s’iniciaren les obres de millora per a dur a terme un camp de gespa artificial i les graderies al camp municipal.

.

camp_municipal02

Piscina municipal

El 2001 es construí una piscina infantil al costat de la d’adults i s’adaptà la gran per a minusvàlids. El 2005 es començaren les obres de la coberta de la piscina i dels nous vestidors.

camp_municipal01

camp_municipal03

Edifici de dues plantes amb façana a dos carrers. Façana principal al carrer d’En Cerdà i façana lateral al carrer de l’Almoina.

El pati de butaques té 240 seients a platea i 150 a l’amfiteatre. L’escenari té una amplitud de 14 x 14 m i 12 m d’alçada. Al pis superior s’hi troben diverses aules de l’Escola de Música i la sala d’assaig de la Filharmònica de Porreres.

L’Auditori fou inaugurat del 9 d'agost de 2008, ocupa l’espai de l’edifici de l’antic Principal Cinema, tradicionalment conegut com Can Boterí. Actualment serveix com a centre de formació musical i dona cabuda al Patronat de l'Escola de Música, la Filharmònica Porrerenca, la Coral de Porreres, Aires de Monti-sion, S'Estol Porrerencs i el Grup Foganya.

Aquest edifici possiblement fou l’antiga posada dels Pagos. Des del segle XIX fins a les darreries dels anys 60 s'hi instal·là el quarter de la Guàrdia Civil.

Es tracta d’un edifici funcional, d’estil regionalista i factura molt senzilla, sense elements decoratius. A partit dels anys 70 s’hi han realizat millores, com és l’adequació dels espais als nous usos.

El 1986 es feren obres de millora al Centre de Serveis de la Tercera edat, El 1988 es realitzava la contractació per a l’obra de la Sala Polivalent de Cultura per a la Joventut. El 2002 es realitzaren millores al centre sanitari amb l’ajut de la Conselleria de Sanitat i Consum del Govern Balear i el 2003 amb l’ajut del Consell de Mallorca, s’arreglà el pis damunt la sala polivalent.

A hores d'ara hi trobam instal·lades l'oficina de Correus i la Sala Polivalent. Les dependències de la Biblioteca Municipal i el Centre Universitari foren traslladades a l’edifici de l’Escorxador. La sala utilitzada per la biblioteca situada al primer pis del carrer Veiet, núm, 17 és ara la seu social de l'Agrupació Cultural de Porreres.

Edifici exempt de tres naus, d’una planta als laterals  i dues plantes a la central. Costats laterals tancats per reixats ornamentals. La façana principal presenta en planta baixa està avençada respecte al primer pis i s’hi troba l’ingrés flanquejat per dues finestres. És coronat per un escut de la vila (fasser sobre un turó flanquejat per dos passerells) al capcer. N’és un element destacat el Pou d’Amunt que es troba al seu interior. A l’exterior davant la façana principal, s’hi col·locà l’escultura de Sarasate.

A principi de segle, les necessitats d’higiene i sanitat alimentària, aconsellaven la creació d’escorxadors municipals, els quals tenien una doble funció, la de prevenir infeccions i la de fiscalitzar el sacrifici d’animals.

El 1919 l’Ajuntament, presentà a subhasta la construcció del pavelló de matança de xots i de la xarxa de clavegueram de l’escorxador. Els plànols foren elabortas per l'arquitecte Guillem Renyés i la supervisió de l’obra l’havia de dur a terme l’arquitecte de la Diputació Provincial de Balears, Josep Alomar.

El 1928, en sessió extraordinària del dia 1 de Juny, l’Ajuntament decidia que l’emplaçament del nou escorxador fos a la placeta del Pou d’Amunt, pel que s’haurien d’adquirir alguns terrenys dels hereus d’Antoni Sitjar per a poder executar l’obra. Aquest punt es considerà idoni ja que permetia la utilització del pou, estava situat fora del nucli urbà i devora la carretera que conduïa a Ciutat.

El 22 d’octubre de 1929, s’inaugurà en presència de les autoritats de la vila, del governador,del batle de Ciutat i la premsa. Al mateix acte s’inaugurà l’ampliació del cementiri. i fou harmonitzat amb l’actuació de la Filharmònica Porrerenca.

El 2009 hi quedà instal·lada la nova Biblioteca Municipal, l’Arxiu Municipal de Porreres i el Centre Universitari.  

Des de l’any 1671 la Casa de la Vila de Porreres va estar situada a la Plaça a la casa que actualment ocupa el restaurant S'Escrivana, abans bar Can Toni. L'any 1939 va traslladar les seves dependències a la posada dels Monjos.

La posada dels Monjos o Can Sitjar és l'actual seu de l’Ajuntament. No en sabem la data exacta en què s’edificà, però és segur que l’any 1878 ja estava construïda. Aquesta informació ve donada als plànols d’alineació del carrer del Call realitzats per Joaquim Pavía, en els quals s’assenyala que aquesta era una casa nova.

Cap als anys vint del segle passat, les necessitats d’espai de la casa Consistorial conduïren a que s'iniciassin les gestions per tal d’adquirir una nova seu. Es considerà que l’emplaçament idoni era Plaça, motiu pel qual l’any 1928 s’intentà adquirir Can Sitjar. Finalment, el consistori va comprar l'immbole acabada la Guerra Civil, del qual en va mantenir la façana original i es reformà l’interior per a adaptar-lo a les noves necessitats funcionals.

cementiri1

El 1787, Carles III redactava una Real Cédula de 3 d’abril, en la que insistia què s’havia d’abandonar el costum d’enterrar els difunts a les parròquies, i s’hi al·legaven mesures higièniques per a recolzar aquesta disposició. Mallorca no féu cas d’aquest manament i continuà com sempre enterrant a l’interior dels temples i als fossars contigus a les parròquies.

A Porreres no fou fins el 1820 que es féu ús del cementiri rural situat vora l’oratori de la Santa Creu. A finals de segle XIX, es decidí la seva ampliació i la construcció d’un edifici de serveis.

El 19 de novembre de 1901, una part del cementiri ja es trobava acabada i fou beneïda. De la transcendència d’aquest esdeveniment se’n féu ressò el Diario de Mallorca. Fins el 1925 l’Ajuntament no reprengué les obres. La capella s’aixecà en aquest moment, i s’hagué d’esperar fins el 1958 per a edificar-la. El juliol de 1963 el batle Antoni Fiol Morlà, sol·licitava l’autorització del bisbat per començar a fer-ne ús. La capella de planta rectangular, coberta a dues vessants i volta a l’interior tenia vidrieres a la paret lateral interior que donava al cementiri. Al llarg dels anys s'han fet millores del recinte i les seves instal·lacions. L'any 2003 es va fer la darrera ampliació del recinte que quedà inaugurada el 7 d’agost de 2004.