Margalida Puigserver va néixer fa 18 anys a Porreres, una vila al centre-sud de Palma de Mallorca. L’estudiant mallorquina va treure la nota més alta de Ses Illes i ara recorda l’acte institucional de reconeixement que els va fer la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern balear a ella i a nous estudiants més. “Va ser molt emocionant perquè en aquell moment veia que tot l’esforç havia valgut la pena. Em sentia molt orgullosa i satisfeta pel treball fet al llarg dels anys i, sobretot, perquè el més important per a mi era poder triar la carrera que volia fer i la nota que havia tret em permetia fer-ho. Un mes abans de la selectivitat dubtava entre tres opcions, però finalment em vaig decidir pel grau en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a Terrassa”, explica Margalida.

El secret per aconseguir la millor nota
“Ni varetes ni fórmules màgiques. L'únic secret és estudiar", contesta Margalida. "En el meu cas ha estat el treball diari i constant i redoblar els esforços quan s’apropen els exàmens. Ara que tenim parcials, a l’Escola estudio cada dia un munt d’hores. No existeix cap més incògnita per treure bones notes, estudiar. Després ja tindré temps de fer altres coses que també m’agraden."

Com ara? “La música. Toco la guitarra i el piano i m’agrada escoltar tot tipus de música, des de Debussy fins a un grup de rock alternatiu que es diu Imagine Dragon. També m’agrada llegir. La trilogia de Stieg Larsson em va agradar molt. I anar al cinema, sobretot per veure pel·lis de ciència-ficció. Ara mateix, tinc pendent The Martian i una bona llista d’estrenes per quan s’acabin els parcials. Tot arribarà.”

Quan li preguntem per què es va decidir per aquest grau, ens respon que “els avions m’han agradat sempre. He somniat sovint a aportar innovacions importants en aquest sector tecnològic. Per damunt de tot, m’interessa l’aplicació de les energies renovables aplicades al transport aeri. En aquest sentit, opino que les grans companyies han d’assumir el repte que això significa, perquè hi ha moltes oportunitats i possibilitats. Estic segura que la nostra generació, quan siguem professionals, ja aplicarem plenament tots els avenços tecnològics de les energies netes al sector aeroespacial. La tecnologia ja existeix, només cal avançar en aquesta línia per aplicar-la”, argumenta Margalida.

Seguint el fil d’aquesta reflexió, aprofitem per proposar-li que s’imagini el seu futur professional: “m’imagino a mi mateixa en les àrees de disseny d’aeronaus. És el que més m’agrada."

"Quan acabi el grau i el màster ja tinc la idea de passar els primers anys de la meva vida professional a l’estranger, perquè vull viure l’experiència internacional. Després probablement torni, però primer vull conèixer món. Independentment d’on estigui, el que sí que tinc clar és que vull dissenyar i fabricar aeronaus, o satèl·lits, i fer-les des del punt de vista sostenible”, declara Margalida. “Sempre m’han agradat les màquines, saber com funcionen, fer-me preguntes sobre els seus entrellats. Confesso que la gestió de les empreses no m’atrau gens.”


Una vocació que li ve de petita
“Una vocació pura”, somriu i ens comenta que “a la meva família no hi ha cap enginyer ni cap enginyera; jo seré la primera. La tecnologia forma part de la meva vida com la música o qualsevol altra cosa que m’agradi. No visc aquesta faceta de manera diferent a qualsevol altra de la meva vida, forma part del que jo sóc. Al meu institut, l’IES Felanitx, les noies que fèiem el batxillerat tecnològic érem més de la tercera part. Segur que en surten unes quantes enginyeres!”, expressa Margalida.

Li demanem com porta els seus primers mesos a la universitat i ens assegura que “el campus de Terrassa és perfecte. Tenim tots els serveis a l’abast i una cosa molt important: visc a la residència d’estudiants, que està just al costat de l’Escola, i això m’ha permès fer una colla d’amics de seguida. Quan tenim temps, organitzem activitats, sortim de festa o fem una mica d’esport. Sempre he jugat a bàsquet i d’aquí poc farem un torneig 3x3. Saps? Jo era molt bona, a bàsquet! Ara potser no tant, perquè no puc entrenar tan sovint, però déu n’hi do!”, assenteix mig rient.

La Margalida ha de tornar a estudiar a la biblioteca. Aquesta tarda té l'últim dels parcials. Li suggerim que aprofiti aquest espai perquè digui allò que vulgui i sense pensar-s’ho ni un instant manifesta que “vull trencar una llança a favor de l’educació pública. Sense un sistema educatiu públic i de qualitat els països no progressen. És molt important invertir en educació, en totes les etapes, perquè el que està en joc és el futur. Invertir en educació fa desenvolupar la societat i jo prefereixo una societat desenvolupada.”

Margalida agafa la carpeta i torna cap a la biblioteca a estudiar. L’afany que demostra segur que quedarà palès en les seves notes. Després tindrà temps per fer cua al cinema o suar una mica jugant a bàsquet. Perquè el que no sabem és quin llibre l’espera a la tauleta de nit, ens hem oblidat de preguntar-l’hi.