Escrivim aquest text a quatre mans, com ho hem fet tot al llarg d’aquests dos anys. Ens vàrem conèixer a Eivissa. Ja aleshores tots dos investigàvem històries i publicàvem articles sobre memòria històrica. Qui ens ho havia de dir.

Fa dos anys, l’abril de 2017, es creava la Direcció General de Memòria Democràtica de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern. A final de 2016 s’havia obert una part de la fossa de Porreres gràcies a una subvenció de l’aleshores Direcció General de Cultura a Memòria de Mallorca i gràcies al fet que el Parlament havia aprovat per unanimitat la Llei de fosses.

A partir de 2017, la Conselleria va assumir directament aquesta tasca gràcies a un compromís polític ferm i al mapa de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera elaborat per les associacions memorialístiques respectives a partir d’una subvenció atorgada durant el segon govern progressista. A tots els que el varen elaborar, mil gràcies. Aquell 2017 vàrem obrir les fosses de Montuïri i Sant Ferran i vàrem incoar l’expedient per encarregar les identificacions de les restes excavades a Porreres. Feia tres anys de l’obertura de la primera fossa, la dels Mariandos, gràcies a la complicitat de l’aleshores batlessa de Sant Joan i de Memòria de Mallorca.

A final de 2017 vàrem rebre la identificació de 14 dels prop de 50 cossos excavats a Porreres. El gener de 2018 s’entregaven les restes a la família en una cerimònia començada al cementeri de Porreres i acabada als pobles de cadascun d’ells: Esporles, Alcúdia, Costitx, Pollença i Palma. Eren Joan Canyelles, Rafel Cifre, Llorenç Coll, Baltasar Moyà, Gabriel Ferriol, Joan Losa, Mariano Galiana, Guillem Frau, Gaspar Macià, Miquel Ques, Jaume Capó i Ignasi Picornell, germà d’Aurora. A ella i a les Roges del Molinar encara no les hem trobades.

La campanya de 2018 va ser més intensa. Es tractava d’obrir-ne deu i dos pous: Alaró, Santa Maria, Sencelles, Calvià, Deià, Marratxí, Llucmajor, Eivissa, la segona fase de Montuïri i els pous de Son Lluís a Porreres i de s’Àguila a Llucmajor, a més dels estudis de viabilitat i cales a les de Bunyola i Manacor. A les Pitiüses ho vàrem fer a través del Fòrum d’Eivissa i Formentera. Novament gràcies. En alguns casos, el resultat va ser positiu, en altres, malauradament no. En la de Calvià va aparèixer la primera dona. Es deia Juana Vaños. Això no obstant, el percentatge de persones trobades fins ara és molt superior a la resta de territoris de l’Estat. En pocs anys les Illes han esdevingut un dels llocs on més s’ha avançat en Memòria Històrica, juntament amb Euskadi, Navarra i Andalusia. Però encara queda molt per fer i moltes ferides per tancar. Per això, i en previsió del que pogués passar, abans de les eleccions vàrem enllestir l’expedient de la campanya de 2019. En aquest cas, estan previstes les segones fases de Porreres –prevista ja el 2018 però una dificultat provocada ho va impossibilitar–, Sencelles i Eivissa, però també Bunyola, Selva i altres, com també un estudi del cementeri de Sant Francesc Xavier de Formentera.

Per sort, el perill de l’arribada de la caverna al govern va quedar foragitat –no així al Parlament, on el seu portaveu ja ha qüestionat la inversió de sous públics en aquest assumpte–, a pesar de les previsions que ens va fer un batle d’un poble amb nom de santa, qui va afirmar que ens quedaven quatre mesos –en això va encertar– i que després farien com a Andalusia, “donar” Memòria Històrica a formacions contràries a la memòria de la democràcia.

L’any 2018 va ser també el de l’aprovació de la Llei de memòria democràtica. En compliment d’aquesta nova norma, vàrem constituir la Comissió de Memòria Democràtica –gràcies als grups parlamentaris que impulsaren i donaren suport a la llei i gràcies a les entitats i persones que varen acceptar formar part de la Comissió–. Immediatament vàrem acordar encarregar als historiadors Manel Suárez, Tomeu Garí i Marçal Isern els censos d’elements i símbols franquistes, persones represaliades, depurades i assassinades.

Mentrestant, ens vàrem arromangar per redactar les bases d’una nova línia d’ajuda a l’edició d’obres d’investigació sobre la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista, línia que es va acabar de perfilar a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Gràcies, Xisco Rotger, Toni Planas i Catalina Company.
La legislatura va tenir una cloenda especial amb la identificació i l’enterrament de les restes de Julià Fullana, llançat al pou de s’Àguila l’any 1936. Julìà ha estat el 15è ciutadà identificat. Encara en queden molts per tornar a casa.

Aquesta feina és fruit de moltes complicitats, començant per les associacions que varen obrir el camí de la reivindicació, com ara les fundacions Emili Darder i Pere Mascaró. Un agraïment especial a les famílies, totes serenes, agraïdes i pacients. Mai varen demanar revenja, només justícia. Gràcies per la vostra dignitat. La paraula del títol era per a vosaltres.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/opinio/Memoria-historica-dignitat_0_2264773712.html