Els mesos de maig i juny són temps d’albercocs, i aquesta fruita és una de les protagonistes de la rebosteria de les festes de Sant Joan, que d’aquí a un mes se celebraran, i on aquesta fruita es presenta a les taules com a ingredient principal de les coques tovades d’albercoc, que no solen mancar a les berenetes del dissabte i del dia de Sant Joan.

L’albercoquer és un fruiter de secà. Creix millor, i és més productiu, en terres eixutes, encara que siguin primes. En terres humides i massa grasses creix molt, però amb poca fruita.

L’albercoc té propietats medicinals per l’elevat contingut en substàncies antioxidants, per açò també s’empra en productes de cosmètica. En algunes regions de l’Àsia central on aquesta fruita és una de les principals fonts d’aliment, sembla que no hi hagi persones velles, fins i tot les de més edat tenen la pell fina i lluent, com la d’un fillet.

Pel que fa a les característiques dels fruits, d’albercocs n’hi ha de dos grans grups: els blancs i els vermells. Els primers solen ser més grocs per defora, la carn més blanca i fluixa, són els més gustosos, però duren menys, també són més primerencs. Els vermells solen ser un poc més grossos, de carn més ataronjada i més espessa, solen madurar un poc més tard. Són els que s’empren per assecar i fer les conegudes orellanes, una pràctica prou comuna antigament a Menorca que pràcticament s’ha perdut, i que en canvi es conserva a Mallorca, especialment a Porreres, un dels principals productors d’albercocs a les nostres illes, i de gran qualitat.

Mentre que de pereres, pomeres, pruneres i vinya a Menorca tenim més de 30 varietats inventariades, d’albercoquer ( Prunus armeniaca ) en tenim relativament poques, i la majoria duen noms de persona, com podrem veure seguidament.

Segons l’arxiduc Lluís Salvador, a Menorca es cultivava l’albercoc de manera especial a la zona de llevant, principalment a Sant Lluís, Maó i Alaior. L’arxiduc ens deixa constància que a la nostra illa a final del XIX i principi del XX hi havia les següents varietats: almerquin d’en Binimaimut o de na Rotgera; d’en Blanc, d’en Blau, d’en Calvo, d’en Llimona, d’en Lluent, d’en Pudent, d’en Taronja, d’en Vermell, de pinyol dolç, de Sant Pere, francesos i primerencs. Actualment hi ha altres varietats duites de fora com els de galta roja, que a poc a poc han anat menjant terrenys a les antigues varietats locals.

Pel que fa a la cuina, a Menorca, d’aquesta fruita, se’n fan meravelloses confitures i melmelades, a més de les coques i alguns pocs plats de cuina antiga com és el cas del bé amb fruites, o bé els albercocs secs -antigament a Menorca s’hi assecaven albercocs-, que tornats a hidratar formaran part dels farciments senyorials de galls dindi i capons farcits a l’anglesa. També tenim un plat de rebosteria senyorial, els albercocs al forn amb sucre i mantega, que es menjaven com a aperitiu a les trobades gastronòmiques de la noblesa menorquina, com vaig poder comprovar al receptari del Salort, en una recepta provinent de la família de Sintas.

Al mercat hi podem trobar albercocs a partir del mes de maig fins a final de juliol.

COCA D’ALBERCOCS

I CIRERES DE LA SENYORA TRIAY

Dins un ribell gros -el que s’emprava per pastar- posarem la farina i enmig hi farem un clot on posarem la resta d’ingredients (podem fondre el llevat dins un poquet de llet tèbia) i començam a pastar fins que ens quedi una pasta manejable i no massa dura. La deixam tovar una horeta i mitja, tapada amb un cànem de cuina ben net. Passat aquest temps estenem la pasta de coca damunt la llauna d’enfornar que hau- rem untat amb mantega de Menorca o bé oli d’oliva. Li donam la forma de coca i damunt hi anam col·locant els albercocs, nets, xapats per la meitat i sense els pinyols i les cireres, senceres, amb els pinyols i branquillons. Espolsam generosament de sucre els albercocs, les cireres i tota la coca. La posarem al forn uns quaranta minutets a 180 graus. Passat aquest temps comprovam que no hagi quedat crua, la treim del forn i la tornam a ensucrar amb sucre normal o bé amb sucre en pols.

INGREDIENTS

1 lliura (400 g) de farina

1 lliura (400 g) de farina

3 unces (100 g) de sucre,

2 ous

Un quart de litre de llet tèbia -ha de ser llet sencera-

25 g de llevat de forner

Damunt: Albercocs frescos i madurs, cireres amb el borcany i el pinyol i molt de sucre.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/cultura/albercocs-estiu-fruita_0_2240176018.html