El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya establiran un conveni de col·laboració en matèria de localització de fosses comunes de la Guerra Civil, pel que fa als indrets on hi hagi víctimes de les dues comunitats. Ho van anunciar ahir divendres la consellera de Cultura i Participació del Govern, Fanny Tur, i el conseller d’Assumptes Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat,Raül Romeva, en la visita efectuada a sa Coma (Sant Llorenç del Cardassar). També hi assistiren el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigrós; el director general de Participació i Memòria Democràtica del Govern, Manel Santana, i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de Catalunya, Carme García, a més de l’historiador Antoni Tugores, autor de diversos llibres relacionats amb la Guerra Civil.

Precisament, el darrer treball de Tugores, titulat Moriren dues vegades, narra la tràgica mort de cinc infermeres de Creu Roja arribades amb l’armada del desembarcament del capità Bayo a la costa llorencina el 16 d’agost de 1936. L’operació d’ocupació acaba el 5 de setembre amb la mort o captura i posterior assassinat de molts milicians catalans.

Delimitació de la zona de fosses

La Comissió de Fosses creada arran de la Llei de memòria històrica no té previst a curt termini intervenir a la zona de guerra on s’enterraren combatents dels dos bàndols i també els soldats presoners i afusellats després de la fuita de l’esquadra de Bayo, que deixà centenars de milicians a terra. Sí pretén, però, senyalitzar els punts on es trobarien enterrades moltes víctimes.

“Signarem, esper que aviat, un document -amb la Generalitat- per reconèixer, protegir i dignificar aquest lloc”, va declarar la consellera Tur al pinar que confronta amb la platja on també hi ha dunes que són assenyalades pels historiadors com a possibles llocs d’enterraments multitudinaris. “Serà una acció conjunta entre dos governs germans”, va subratllar la consellera, que insistí a aplicar la Llei de memòria democràtica.

“Hi ha la determinació dels dos parlaments de treure la desmemòria de les institucions”, hi afegí Raül Romeva, després de recordar la complicitat “en respondre a les demandes de les associacions que reclamen fer justícia a partir de la dignificació d’uns fets que s’han volgut amagar”. Romeva recordà que a Catalunya, igual que a Balears, “hi ha la voluntat de fer allò que no s’ha fet en els 40 anys de democràcia”.

La Generalitat està disposada a col·laborar amb el Govern, també a partir de la sol·licitud de cinc famílies catalanes de víctimes del desembarcament a sa Coma que han demanat formalment al govern català poder recuperar els cossos.

Romeva remarcà que la Generalitat té un registre amb 6.000 persones desaparegudes i més de 300 fosses comunes. La premsa local de 1936 parla de 240 presoners catalans a sa Coma, citant fonts del comandament nacional, va explicar Antoni Tugores. Altres fonts situen la xifra entre 200 i 300 soldats deixats a terra pel capità Bayo. No es té constància que cap sobrevisqués a la posterior represàlia.

El batle, Mateu Puigrós, avançà el total suport municipal a les iniciatives entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat “amb la finalitat de dignificar i, si és possible, identificar les víctimes”. Maria Antònia Oliver, de l’associació Memòria de Mallorca, volgué agrair al Parlament de Catalunya l’anul·lació de les sentències franquistes “que també afectaren mallorquins” i recordà que la Llei de memòria democràtica de les Balears també preveu en el futur anul·lar les sentències dictades a les Illes.

La taula del capità Bayo

Sebastià Pascual, de 89 anys, viu a les cases de sa Coma, emprades com a quarter de Bayo durant l’operació militar del bàndol republicà, i encara guarda la taula de treball del capità republicà al front del desembarcament. Sebastià la guarda dins una dependència de la possessió, avui envoltada d’hotels però encara amb vistes al camp de batalla i al cementeri de combatents. “Alguns llocs d’enterrament tenien creus posades, cosa que indicaria que també va haver-hi víctimes del bàndol nacional”, va dir, recollint el testimoni del seu antecessor a la finca. Es desconeix el nombre d’efectius republicans traslladats a la costa de Llevant, per tal de fer front a la sublevació franquista a Mallorca. Algunes fonts tenen xifres d’entre 3.500 i 6.000 milicians desembarcats.

Antoni Tugores va descriure una part dels episodis que va poder reconstruir i plasmar en el seu llibre Moriren dues vegades i marcà els indrets on se situarien alguns dels enterraments massius.

Oposició al desmuntatge de nínxols a Porreres

Tres famílies amb sepultures en el conjunt de nínxols i capelles que hi ha sobre la fossa de Porreres s’oposen a la treta provisional de les restes dels seus avantpassats. Això impedeix continuar els treballs d’exhumació. En una primera fase, s’hi han trobat 55 víctimes, 49 de les quals s’han pogut exhumar i 6 no per mor que els fonaments dels llocs d’enterrament construïts els anys 50 esclafen els esquelets. Segons la consellera de Cultura, “la majoria està d’acord que es desmuntin les sepultures, es custodiïn els cossos mentre es completa l’excavació i després es tornin a posar al seu lloc les restes dels finats”. Tur agraí l’enorme col·laboració de l’Ajuntament de Porreres en aquest objectiu i espera que al final es pugui convèncer a tots que hi ha garanties totals de restitució de les edificacions mortuòries.

Enllaç a l'original:

http://www.arabalears.cat/balears/Generalitat-Govern-junts-fosses_0_1837016398.html