En les tasques d'exhumació del cementeri de Son Coletes s'han localitzat les restes de sis milicians. Alguns dels cossos tenien vestimenta i objectes de procedència militar, com ara insígnies, sivelles i botes. Els cossos, que s'han trobat a la tercera síquia i que pertanyen a persones joves, "alguns dels quals d'una vintena d'anys", adopten unes posicions molt forçades i estan molt sobreposats els uns damunt els altres. "Clarament es tracta d'un enterrament indigne, perquè els cossos que hem trobat estan abocats i mal posats", explica el tècnic d'Atics, Cesc Busquets.

Fa 20 dies que començà l'exhumació de Son Coletes i per ara s'han trobat 18 cossos, entre els quals hi ha els de dues dones enterrades juntes, una damunt l'altra i amb el cos cobert de calç. Segons el tècnic, "una tindria uns 40 anys i l'altra, 30".

"Estam contents per aquestes troballes, perquè Son Coletes ha resultat ser una fotografia molt gràfica del que va ser la repressió en aquesta banda de Mallorca l'any 1936", ha exposat el secretari general de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. Per part seva, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domenech, ha recordat que "obrir fosses serveix per tancar ferides, i la recuperació d'aquests cossos és una passa més per tancar aquesta gran ferida".

Segons les investigacions dels historiadors, a Son Coletes hi podria haver enterrats com a mínim una cinquantena de milicians i milicianes de les tropes de Bayo, en dos moments d'enterraments massius: els presos la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre, i els capturats dia 5 de setembre. El Govern català està fent la recerca de parents vius amb l'objectiu de recollir mostres d'ADN i creuar-les amb les mostres genètiques de les restes que es trobin a les fosses de Mallorca. "Des de l'abril treballam amb aquest projecte i tenim una llista de 192 noms; en coneixem les identitats i els municipis i intentam cercar aquestes famílies. Per ara, ja n'hem localitzades 20", ha apuntat Domenech.

Centre de repressió

Son Coletes va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, per aquest fet, un dels indrets de major repressió franquista a l'illa de Mallorca, on encara avui no es coneix amb exactitud la quantitat de víctimes que hi ha enterrades. Segons Tugores, els organismes franquistes iniciaren a partir del 17 d'agost de 1936 una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir de dia 24 del mateix mes, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes perquè estava allunyat del centre urbà.

Entre final d'agost i setembre de 1936, el cementeri va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que "potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners del desembarcament de Bayo", indica l'historiador. Entre aquestes víctimes hi ha les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del Diario de una miliciana, assassinades el setembre del 1936.

Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l'Ajuntament en començàs la remodelació i l'ampliació, que hi varen deixar l'aspecte que té actualment. Aquesta és la segona actuació del segon Pla de fosses, després de Sencelles, on es varen trobar setmanes enrere més de 3.500 fragments d'ossos de cinquanta persones que ara s'estudien. El pla d'actuacions afectarà també Porreres (un pou i el cementeri), Eivissa, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria, i dona continuïtat al primer, quan es varen fer 12 excavacions als municipis de Sant Joan, Porreres, Alaró, Montuïri, Marratxí, Santa Maria, Llucmajor, Calvià, Sencelles, Eivissa, Bunyola i Formentera.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/societat/son-coletes_0_2504149669.html