Un equip d'arqueòlegs de l'empresa ATICS van localitzar dimarts restes humanes que, segons els primers indicis, corresponen a víctimes de la Guerra Civil. Es tracta de diversos ossos, dins les quals s'han trobat altres elements que confirmarien que pertanyen a víctimes del conflicte bèl·lic. La prova més determinant és una bala de 9 mil·límetres -utilitzada habitualment pels escamots falangistes- que presenta restes de teixit de roba, fet que demostra que va ser disparada.

Juntament amb això, l'equip liderat per l'arqueòleg Cesc Busquets, ha identificat restes de vestimenta pròpia dels anys 30, com ara un gafet (tancament de la cintura d'un pantaló), un botó de nacre, una corretja amb sivella de ferro, un fragment d'un rellotge de butxaca i restes d'una sabata de cuir amb sola pneumàtica. Els experts situen aquests objectes en el primer quart del segle XX, quan van tenir lloc els episodis de repressió franquista a Son Coletes.

Busquets ha explicat que les restes estaven ubicades a l'oest de la creu de l'antic cementiri de Son Coletes, d'on se sospita que partien les síquies on es van enterrar els represaliats i que encara no s'han trobat. La distribució dels ossos indica que podrien haver estat emmagatzemades dins bosses o sacs i abocades durant les obres de reconstrucció del nou cementiri de Son Coletes entre els anys 1947 i 1953.

La consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha assistit a l'anunci de la troballa aquest horabaixa, en companyia del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el batle de Manacor, Miquel Oliver. "Queda molt per fer per poder identificar aquestes persones i conèixer les seves històries. Crec que és fonamental per la gent que va ser assassinada, pels seus familiars i per a tota la societat", ha afirmat Castro.

La consellera ha advertit que "una societat democràtica no es pot permetre tenir persones que van ser assassinades pels feixistes a una fossa". Per això, cal que "totes les forces polítiques segueixin invertint, siguin del color que siguin i siguin de l'administració que siguin per buscar la reparació", ha afegit Castro. "No podem tornar-los la dignitat perquè mai la varen perdre. Els indignes van ser els que els van assassinar", ha puntualitzat la membre de l'Executiu autonòmic, des d'on volen "reparar la veritat".

Per la seva banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern ha destacat que aquestes troballes "són proves d'una repressió que va tenir lloc fa ara més de 80 anys i que demostren el que va passar". Jurado ha recordat que "aquesta veritat és la que han cercat moltes famílies al llarg de moltes dècades" i, per aquest motiu, "és un dia d'alegria".

"Hem començat a obrir per començar a tancar", ha declarat el batle de Manacor. Oliver ha recordat també que "Manacor va ser un dels llocs que més va patir la repressió" i que, amb aquesta fita, es "dona un poc de justícia". Tot i que "hi havia molta gent que deia que s'abandonàs i que creia que no hi hauria restes", la troballa "demostra una lluita", ha dit el batle, qui espera que això "sigui el principi del final".

Una repressió soterrada

Son Coletes va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, per aquest fet, un dels indrets de major repressió franquista a l'illa de Mallorca, on encara avui no es coneix amb exactitud la quantitat de víctimes que hi ha enterrades. Segons l'historiador manacorí Antoni Tugores, els organismes franquistes iniciaren a partir del 17 d'agost de 1936 una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del dia 24 del mateix mes, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes perquè estava allunyat del centre urbà.

Entre final d'agost i setembre de 1936, el cementeri va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que "potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners del desembarcament de Bayo", d'acord amb l'historiador. Entre aquestes víctimes hi ha les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del Diario de una miliciana, assassinades el setembre del 1936.

Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l'Ajuntament començàs amb la remodelació i l'ampliació, que hi va deixar l'aspecte que té actualment. Aquesta és la segona actuació del segon Pla de fosses, després de Sencelles, on es varen trobar setmanes enrere més de 3.500 fragments d'ossos de cinquanta persones que ara s'estan estudiant. El pla d'actuacions afectarà també Porreres (un pou i el cementeri), Eivissa, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria, i dona continuïtat al primer, quan es varen fer 12 excavacions als municipis de Sant Joan, Porreres, Alaró, Montuïri, Marratxí, Santa Maria, Llucmajor, Calvià, Sencelles, Eivissa, Bunyola i Formentera.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/societat/troben-restes-victimes-guerra-civil-fossa-son-coletes_0_2498750308.html