Les tasques d’exhumació de la fossa de Calvià, documentada per Manel Suárez, començaran el proper dimarts. La durada prevista dels treballs és de tres setmanes i l’horari de les visites serà de dilluns a divendres de les 8 a les 14 h i de les 16 a les 18 h.

“Els cantons que hi ha al costat del passadís central, que són quadrats de terra, són un dels àmbits en què es pot excavar”, explica Suárez. “També sabem que varen enterrar gent als costats del passadís central, on es varen construir nínxols molt profunds”.

Al llarg del darrer trimestre del 1936 es varen dur a terme múltiples assassinats a les carreteres del municipi de Calvià, a Palmanova, al Caló d’en Pellicer i al cementeri. Hi estan documentades un mínim de 22 persones, tant de Calvià com d’altres localitats. A més, els investigadors també cerquen el cos d’una dona de Palma, Joana Vaño Morales, assassinada el 2 d’octubre de 1936. Els assassinats continuaren al llarg dels cinc anys següents.

Un dels fets que podrien alterar la troballa de les restes és que es varen arrabassar uns xiprers del cementeri i és possible que “s’enduguessin els cossos”. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que hi va haver sis andritxols que varen ser enterrats junts i que tal vegada en foren extrets l’any 1940, encara que no és segur. “Estaven junts, i, si els varen treure, no degueren tocar altres cossos”, diu Suárez. La neta d’un d’ells, Pere Antoni Bosch Nadal (assassinat el 15 d’octubre de 1936), va indicar fa poc a l’investigador calvianer que a les restes del seu padrí hi havia un ull de vidre. “Però a l’informe de l’autòpsia això no s’indica. La meva teoria és que els varen lliurar les restes d’una persona qualsevol, així que tal vegada el podríem trobar”.

Manel Suárez considera “imprescindible” que es recuperin les històries de les persones que estan enterrades a la fossa de Calvià, cosa que és viable, “encara que amb riscos”. “Els franquistes callaven quan movien els cossos, i tampoc no hi va haver transmissió oral del que va passar de fosser a fosser”, comenta.

A l’informe que Suárez va fer per al mapa de fosses de Mallorca, l’investigador indica que molts calvianers “foren empresonats a Can Mir, d’on sortiren per ser afusellats a Porreres o a Palma”. Durant els primers mesos de la guerra, “les carreteres de Calvià es convertiren en testimoni de múltiples assassinats”. El cementeri del municipi “era el destí final dels cossos trobats a diferents indrets”.

A més, les fonts orals donen testimoni de morts de la identitat quals “no queda cap constància ”. A les portes del cementeri es varen arribar a trobar “almenys cinc cossos”, que probablement s’enterraren després a la “fossa de terra”.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/societat/exhumacio-Calvia-comenca-dimarts_0_2101589994.html