El Pla d'Actuació 2018 impulsat per la Conselleria de Cultura contempla una segona fase d'exhumacions a deu fosses de Mallorca i a una d'Eïvissa. La primera que s'intervendrà serà la d'Alaró, on dilluns que ve l'empresa especialitzada Aranzadi iniciarà els treballs d'exhumació. En aquesta fossa es preveu trovar el cos del batle de Mancor, Pau Crespí, i del seu fill, Nofre Crespí.

El batle d'Alaró, Guillem Balboa, ha dit que era una petició que s'havia fet des del seu municipi i que ja s'havien aprovat mocions en aquest sentit. "Pensam que serà una intervenció relativament fàcil a dur a terme i nosaltres hem oferit tota la nostra col·laboració" ha declarat Balboa.

La fossa d'Alaró està situada al cementiri del municipi. Després, devers mitjans de juliol, es procedirà a l'exhumació de la fossa de Porreres on es pensa que hi ha enterrat qui va ser el batle de Búger, Joan Alemany Villalonga.

Avui la consellera de Cultura, Fanny Tur, s'ha reunit amb la membres de la Comissió de Fosses i batles dels diferents municipis implicats per presentar-los el calendari d'exhumacions que té previst desenvolupar-les durant un període de nou mesos. El pressupost total per dur a terme aquest projecte és de 480.600 Euros.

  • 540x306Reunió de la Consellera de Cultura amb els batles i membres de la Comissió de FossesReunió de la Consellera de Cultura amb els batles i membres de la Comissió de Fosses

Les altres intervencions es realitzaran a partir de setembre. La primera serà la segona fase d'exhumació de la fossa de Porreres i la de Montuïri. A més també es preveu intervenir als pous de Son Lluís (Porreres) i al de s’Àguila (Llucmajor), a la fossa de Sencelles, a la de Calvià, la de Marratxí, la de ses Figueretes, a la del Cementiri Vell (Eivissa), la d’Alaró, la de Llucmajor, la de Santa Maria, i la de Deià. Així mateix, s’hi inclouen l’execució dels certificats de viabilitat de les fosses de Manacor i de la de Bunyola.

Una de les esperances de l'Associació de Memòria Històrica és trobar a la fossa de Porreres els cossos d'Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles Antònia Pasqual i Maria Pasqual.

Maria Antònia Oliver, presidenta de l'associació ha dit que ells voldrien prioritzar les fosses en les quals hi ha persones enterrades d'una primera generació de familiars que encara són vius, com és el cas de la fossa de Porreres o la de Montuïri. Tanmateix Oliver ha dit que compren que s'hagi privilegiat intervenir primer sobre la d'Alaró i la de Santa Maria perquè són les més de fàcil accés i també per qüestions de logística.

La fossa de Portocolom

Hi ha també un projecte d'exhumació pendent a la fossa de Portocolom que l'exconseller d'Assumptes Externs, Raül Romeva, havia negociat amb la Conselleria de Cultura, abans de l'imposició de l'article 155 i abans del seu ingrès a presó. Es tracta d'una fossa on podrien haver enterrat entre 200 i 400 cossos de milicians antifranquistes, aquells que varen desembarcar entre Portocristo i Cala Millor l'agost del 36 sota les ordres del Capità Bayo.

La intenció d'aquest conveni de col·laboració entre el govern de les Illes i la Generalitat de Catalunya era en primera instància senyalitzar aqusta fossa. L'aplicació de l'article 155 va suposar l'aturada d'aquest projecte. Tot i això Fanny Tur s'ha mostrat més que favorable a reprendre les negociacions.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/societat/segona-fase-exhumacions_0_2040996144.html