Agricultura a la Serra

Duim cinquanta anys de crisi de l’agricultura arreu de les Balears

L’informe de l’Icomos (Consell Internacional dels Monuments i dels Llocs Historicoartístics) sobre la situació de la serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la Unesco s’ha referit a l’estat de l’agricultura en aquest indret i, a més de fer incidència al problema de l’increment incessant de la pressió humana sobre l’espai, ha constatat “el preocupant estat d’abandonament de l’espai agrícola de la Serra”, alhora que ha considerat que “fa falta incentivar la recuperació agrícola ja sigui per la via de la promoció dels productes, subvencions o incidint en la política fiscal”. Hi ha un gran fons de raó en aquestes consideracions, que tenen poc o res a veure amb la gestió dels darrers anys o amb les convocatòries d’ajudes que s’han fet. Duim cinquanta anys de crisi de l’agricultura arreu de les Illes Balears, més greu a la Serra, on les condicions són més difícils, i sense un plantejament global i integral del problema no la podrem resoldre.

Patrimoni mundial

Fer una nova marca, sense compromís polític, té poc interès

La proposta feta pel Consell de Mallorca d’elaborar el reglament d’una marca de garantia “Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial” per als productes agroalimentaris de la serra de Tramuntana és una proposta bona en aquest sentit, fins i tot esperançadora, però tan sols si hi ha una intensa gestió i promoció de la nova marca i dels seus productors. Recordem que ja hi ha identificacions d’origen de l’oli, l’oliva, la sobrassada, el vi i les produccions ecològiques o integrades, que cobreixen la serra de Tramuntana de dalt a baix. Fer una nova marca, sense un fort compromís polític destinat a la seva difusió i consolidació, té un interès escàs, per no dir nul. Ara bé, la cosa canvia si la nova marca és un aspecte més enmig d’una sòlida i coherent bateria d’iniciatives que plantegin sortides concretes a la diversitat dels problemes existents.

Llorenç Cerdà

Creada el 1992, es va especialitzar en bolets

S’ha de seguir amb molt d’interès l’evolució d’aquesta empresa porrerenca. Creada el 1992, en un primer moment es va especialitzar en un nínxol de mercat poc o gens atès com és el dels bolets. En pocs anys es va consolidar en el subministrament de tota classe de bolets (frescs, congelats, deshidratats, en conserva...) i va donar resposta a la demanda creixent. Amb el temps, Llorenç Cerdà ha esdevingut distribuïdor per a tota Mallorca de tot tipus d’aliments, amb una forta sensibilitat per les produccions locals i amb més de 6.000 referències agrupades en 40 famílies (olis, olives, ecològica, sense gluten, aromes, essències, arrossos, sucs, mels, pans, cereals, farines, brots, fulles, germinats, carns fresques, carns congelades, carns curades, embotits, caviar, caça, cremes, mantegues, hortalisses, fruites, llavors, peixos de mar i de riu, llegums, lactis, cuixots...).

Més olivicultors

La línia de qualitat és l’única que funciona

Les dades de la Denominació d’Origen “Oli de Mallorca”, fetes públiques fa pocs dies per l’Iqua, no poden ser millors en tots els sentits. A hores d’ara hi ha 890 olivicultors (un 5,45% més que la campanya passada) que conren 3.256 ha inscrites a la denominació d’origen (un 24,51% més). Hi ha inscrites tretze tafones i 25 envasadores, amb una comercialització de 275.462 litres. D’aquest oli, la immensa majoria, 221.762 litres, es comercialitza a les Illes Balears. Crida l’atenció l’augment del nombre d’olivicultors i de superfície d’olivar inscrita, cosa que apunta futurs increments del potencial productiu i de la comercialització dels olis de qualitat mallorquins. Es demostra una vegada més que la línia de qualitat i d’autoexigència de fer les coses bé és l’única que funciona.

Formatge Cabrer

Va ser triat Producte Ecològic de l’any 2018

El formatge Cabrer, de Son Macià, fet per la Formatgeria es Pinaró de ses Monges, de na Maria Francesca Sitges i en Miquel Villalonga, va ser triat Producte Ecològic de l’any 2018 en el marc de la Diada d’Agricultura Ecològica de Porreres, celebrada el passat diumenge dia 22 d’abril. El jurat en valorà la qualitat i la presentació. És un formatge de cabra curat que es fa en una granja agroecològica que compta amb unes 30 cabres de munyir i pastures de camp i garriga. Es començà a elaborar el febrer d’enguany. La formatgeria té en marxa nous projectes, com presentar ben aviat el formatge de cabra blau Herbacol, en referència al nom popular de la flor de card que usen com a ingredient natural per fermentar la llet.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/societat/Serra-patrimoni-agrari_0_2004999528.html