Formatges Grimalt

Un negoci que ha estat duit amb el més pur seny pagès

Poques empreses familiars arriben a la quarta generació amb tan bon estat de salut com Formatges Grimalt dels Llombards, a Santanyí. L’empresa va ser creada per Mateu Grimalt el 1941 i al llarg d’aquests anys ha aconseguit una sòlida implantació comercial basada en la producció de formatge artesanal i de gran qualitat. Tota la llet que utilitzen és comprada a ramaders de la zona de Felanitx, Porreres i Campos, amb la qual elaboren un formatge completament natural. I no tan sols garanteixen la supervivència de ramaders de vacum de llet com els de Can Ros, Can Roca, s’Hort de Son Coves o Can Francina, sinó que generen més de vint llocs de feina estable als Llombards. Pens que no deu haver estat gens fàcil al llarg d’aquests quasi vuitanta anys fer viable un negoci com aquest, sense especulació, transparent, sorgit de la feina de gent senzilla, un negoci que ha estat duit amb el més pur seny pagès i que, potser per això, ha estat capaç de generar ocupació i defensar dignament les seves posicions en el mercat.

Producte balear a Alemanya

Permet que productors puguin sostenir-se econòmicament

Franz Kraus és un personatge del qual podem dir, sense por d’exagerar, que ha marcat època. Fa molts d’anys que el conec i sempre l’he trobat amb idees, projectes i il·lusions en marxa. Copropietari i director general de Sa Fàbrica de Gelats i de Fet a Sóller, Kraus parla d’aquestes societats com ”un petit grup d’empreses productor, distribuïdor i comercialitzador d’aliments ecològics o naturals propis de la dieta mediterrània”. Una petit grup, sí, però que dona feina a setanta persones i posa en el mercat balear i alemany productes alimentaris de qualitat que, a la vegada, permeten que un cert nombre de productors pugui sostenir-se econòmicament. Ara Kraus té al teler el projecte ‘Horts de Sóller’ per fomentar el conreu dels cítrics i valoritzar els productes de la pagesia, la dieta mediterrània i la cultura gastronòmica nostrada. Segur que amb dues o tres persones més amb la iniciativa i capacitat de treball de Franz seria possible de transformar de dalt a baix el país.

Indústria agroalimentària

No dedicam prou recursos ni a la recerca, ni a la promoció

Quan ens topam amb realitats consolidades com Formatges Grimalt o Fet a Sóller ens adonam del potencial del sector agroalimentari balear com a factor de dinamització i diversificació econòmica. I en canvi, això contrasta amb la manca d’atenció ”estratègica” al sector, molt sovint oblidat, tot i ser la principal indústria del país (turisme i construcció a banda). Mentre que la realitat diu, de manera insistent, que hi ha un important camp a recórrer en aquest àmbit, no gens fàcil però sí ben possible, amb un mercat amplificat (consumidors locals + turisme) a l’abast, no dedicam prou recursos ni a la recerca, ni a la promoció, ni a la formació, ni al suport a les nostres empreses agroalimentàries. El discurs oficial ha acostumat a ignorar el sector repetint tòpics d’escàs sentit. Tanta sort que gent com la família Grimalt o Franz Kraus continua fent feina, bé sigui amb les armes de la constància pagesa mallorquina o amb les de la creativitat i laboriositat germànica.

La XV Festa del vi novell

La insígnia Brot de Pi Forà és per a Santi i Tomeu Taura

Parlant de vi, ens acostam a la celebració de la XV Festa del vi novell a Santa Maria, els propers 24 i 25 de novembre. La insígnia Brot de Pi enguany és pel llibre Vinyòvol de Pere Calafat i el Brot de Pi Forà és per als cuiners i gastrònoms Santi i Tomeu Taura. La festa grossa és el dissabte dia 25, amb degustació de vins i tapes. El pregó de la festa serà a càrrec del presentador Joan Monse. A l’acte es lliuraran les branques de pi als representants dels cellers i es trencarà l’aixeta de la bota per part de les autoritats per simbolitzar que ja raja el vi novell. El vi fresc de l’anyada torna a comparèixer, amb l’ímpetu de les coses joves, i la festa celebra com cal l’esdeveniment.

El vi primitiu de Pollença

La tradició vitícola ha enllaçat amb la vena associativa

La Denominació d’Origen Binissalem ha guardonat l’Associació Vi Primitiu de Pollença amb el Manto negro d’Argent en reconeixement de la feina feta a favor dels vins de les Balears. El guardó és ben merescut, perquè la tasca que està fent aquesta entitat és important en quantitat i en qualitat. Pollença des de sempre ha tingut una intensa cultura vitícola que no ha desaparegut ni en els pitjors moments de decadència dels nostres vinyets. La tradició vitícola ha enllaçat amb la vena associativa, tan ben representada pel Club Pollença, i ha fruitat amb abundància. Un dels grans èxits dels primitius ha estat la Fira del vi de Pollença, que del 2004 ençà ha fet una gran labor de promoció dels cellers, no tan sols entre el gran públic, sinó que d’una manera especial ha parat esment als professionals (restauradors, premsa especialitzada, distribuïdors, etc.) i això la converteix en la gran trobada anual del món dels vins balears. L’any 2004, a la primera edició, en prengueren part 23 cellers i l’any 2017 han estat 40.

Enllaç a l'original:

https://www.arabalears.cat/balears/Constancia-creativitat_0_1908409203.html