Revetla de Sant Roc, Porreres. Matinada del 16 al 17 d’agost. Corria l’any 1996 i un home duu a Sa Fonda un parell d’ensaïmades que havien sobrat d’un sopar. L’any següent torna a haver-hi el preuat menjar i el 1998 s’hi duu una ensaïmada d’uns dotze quilos. Això responent una mica a la demanda d’alguna gent que tenia ganes de continuar la festa. Any rere any, l’ensaïmada es fa gran i s’aposta per treure-la al carrer. De cada vegada hi col·laboren més bars, que assumeixen el cost del monstre dolç. També durant uns anys, una persona colcava una somera i llegia un pregó.

A principi dels 2000, hi ha una prèvia l’horabaixa: es queda a una portassa a la carretera cap a Palma i es munta l’ensaïmada mentre sona música i es fan unes beures. Així, quan acaba la revetla, se’n van a cercar l’ensaïmada, que és transportada a mode de processó fent càntics a favor dels bars que l’han pagada. Els anys del règim Bauzá, s’hi afegeix un llaç quadribarrat, però aquest no s’ha conservat. Segons algunes veus, els darrers anys la festa s’ha massificat i “ara pareix una processó de Setmana Santa de Sevilla”, amb gelosies incloses si qualque extern la intenta tocar o dur. Això succeeix passades les quatre de la matinada i s’anuncia en el programa de festes com Sant Roquet. Mentre es duu l’ensaïmada cap a la plaça, amb gran expectació, la Filharmònica de Porreres va tocant. Un dels temes principals és la Matinada porrerenca, composta per a l’ocasió per Joan Martorell. Llavors s’arriba a la plaça i en pocs minuts, l’ensaïmada passa a la història.

La post queda a la plaça i la gent continua de festa pels bars de l’entorn. Mig en broma, algú ha comentat de fer un cocarroi gegant i fer un encontre entre aquest i l’ensaïmada, però això no s’ha arribat a dur a terme mai.

Enllaç a l'original:

http://www.arabalears.cat/balears/Sucre-ensaimada-recorre-matinada-porrerenca_0_1867013380.html