Les negociacions entre Govern i propietaris de sepultures ubicades sobre la fossa comuna de Porreres estan encallades. Si es manté la negativa de 4 de les 15 famílies afectades a autoritzar el desmuntatge i la posterior reconstrucció dels llocs d’enterrament, per tal de continuar recuperant cossos de desapareguts, la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura recorrerà al protocol d’expropiació forçosa de drets funeraris, que es preveu a l’article 9, punt 1, de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

La normativa recorda que “la realització de les activitats de localització i eventual identificació o trasllat de les restes de persones desaparegudes es declara d’utilitat pública i interès social, a l’efecte de permetre, si escau, i d’acord amb els articles 108 a 119 de la Llei d’expropiació forçosa, l’ocupació temporal dels terrenys on hagin de realitzar-se”.

Reunions amb propietaris

La Direcció General de Cultura ha mantingut tres reunions amb els propietaris del bloc de nínxols i capelles que estan sobre la fossa comuna comprimint restes de desapareguts, tal com es va poder comprovar durant la primera fase d’exhumacions duita a terme durant el mes d’octubre de l’any passat, en què es localitzaren 55 cossos de gent assassinada durant la Guerra Civil. Onze de les quinze famílies afectades accepten el projecte de desmuntatge i la posterior restitució del conjunt de nínxols i sepultures una vegada hagin conclòs les tasques d’una segona fase d’excavació que es volia iniciar durant la propera tardor, però quatre ho rebutgen.

La Direcció General de Cultura s’ha reunit en tres ocasions amb els afectats per tal d’explicar-los el projecte arquitectònic que garanteix la reconstrucció fidedigna de l’actual bloc mortuori assentat sobre la fossa comuna.

En declaracions a l’ARA Balears, la consellera Fanny Tur es mostra confiada que hi hagi una recapacitació per part de les famílies que es neguen a autoritzar l’obra civil, per a la qual el Govern habilità una partida de 300.000 euros.
“Intentam fer-ho a les bones; si no, s’hauran de prendre altres decisions. Esperam que entenguin que es tracta de dignificar un lloc que fa 40 anys ja s’hauria d’haver dignificat”, comenta Tur , tot i que manté l’esperança “de no haver d’aplicar altres vies que preveu la Llei” de fosses.

Segons la consellera, “ara es redacta el projecte de desmuntatge i reconstrucció i ja es té l’informe geotècnic”. La idea del Govern era poder treure aviat a concurs l’execució de la segona fase d’excavació i exhumació, atès que la Comissió de Fosses, en la reunió del 26 d’abril, l’aprovà per a enguany. En tot cas, dependrà de si s’ha d’optar finalment per recórrer a l’expropiació de drets funeraris, opció que guanya pes, ja que la via del diàleg va camí d’esgotar-se. En les converses també ha mitjançat de manera discreta l’Ajuntament de Porreres. La consellera Tur ha agraït “el paper que està jugant el Consistori porrerenc” per desbloquejar la situació.

Estudi d’identificació

D’altra banda, la consellera ha confirmat que s’ha tancat la partida per al finançament de les proves genètiques que han de permetre la identificació dels 55 cossos localitzats. Part dels 29 municipis amb veïns enterrats a la fossa de Porreres han aprovat ajudar en el cost dels treballs de laboratori que porta a terme la societat científica Aranzadi, del País Basc, i que costaran uns 60.000 euros. Els ajuntaments ja n’han aportat 53.000 i la Conselleria cobrirà els 7.000 restants.

Enllaç a l'original:

http://www.arabalears.cat/balears/reobertura-fossa-Porreres-via-dexpropiacio_0_1858014392.html